dijous, 25 de maig de 2017

FENT TRAMPA A LA MISIÓN IMPOSIBLE

No ens amaguem de res. Hem fet trampa a la Misión imposible del Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer. I creiem que és una opció molt interessant. Què passa? Doncs que en el primer llarg de la Misión Imposible hi ha un sostre que cal superar amb els estreps i no apeteix gaire. Per aquest motiu és una via que es fa molt poc, encara que val a dir que els llargs de dalt són una autèntica xulada. Així que, ens saltem el llarg de sota i anem a buscar els bonics. Com no he anat amb el Joan Linares "Pinto" que és el que més vies té allí després de mister Pep Pueyo que és el rei de la paret. Per cert la via que avui vaig a fer va ser oberta pels susodichos GALLS consumats.
Com us he explica, el primer llarg és un sostraco i hem preferit anar a fer els dos primers llargs de la via Canto per Soleares.
Descripció de la via:
1ra tirada ((IV - 55 m. - 3 parabolts): A l'inici hi ha picat a la roca una rodona i una fletxa amunt. A l'esquerra puja la via Matagalls que puja a una savina. Veiem el primer parabolt, mig amagat. No hi ha com anar amb un dels aperturistes per trobar les coses. Hi ha una mica d'herba però és un llarg agradable ideal per començar. Sortim a una feixa herbosa i fem la reunió en un arbre en la propera placa. A la dreta, amagada, hi ha la cadena de baixada. A l'esquerra, darrera d'uns matolls, hi ha la via Matagalls.
2n tirada (IV+ - 30 m. -2 parabols): Sortim per l'ombra de l'alzina amunt. Aviat apareix per la dreta un diedre però la via va cercant els millors passos per placa (esquerra). Fem la reunió en un arbust. Hi ha una sirga. És un llarg molt bonic estèticament. Ens serveix per anar preparant-nos pels diedres de dalt.
Arribem a una feixa i podem sortir per la dreta, com fa Canto per soleares però preferim pujar el llarg que hi ha damunt de la Via Matagalls. Anem caminant per la dreta fins passada una canal. Damunt nostre veiem la reunió equipada en un pont de roca i més amunt hi ha un parabolt que posat per reduir el factor 2.
3ra tirada (IV+ - 40 metres - 4 ponts de roca i 1 arbust):  Primer pugem un muret (IV) i girem a la dreta per anar a buscar un diedre que no es veu des de la reunió. És un diedre molt interessant.
Segurament és el tram millor de tota la via encara que al mig hi ha un moment que costa de protegir-se. Cal dur un friend entre mig i gran.
Sortim a la carena on fem reunió

Enllacem amb la via Minyons de Terrassa que puja per la carena.Anem a la dreta fins una marcada bretxa. Baixem per la dreta. Anem caminant seguint un corriol amb fitxes. Passem per sota de la via de la Mola (que no mola), la tirada de Montserrat, /que formen la Travessa de les MMM)  la via de Canto per Soleares i el Dia de la Prostitució on hem passat per sota d'una de les parets més guapes per escalar. En acabar aquesta paret hi ha un diedre meravellós per on pujar la Misión Imposible. Va per sota de l'aresta per on puja Sordenes Mon Guef. Hem caminat un centenar de metres llargs.
4rta tirada - que en realitat és la segona de la Misión Imposible - (V - V+ - 6 parabolt - 40 metres):
El diedre - el tercer d'avui - estèticament és una meravella. Allí j'ajunta la placa de Canto per soleares i el diedre que la tanca. Es va pujant amb l'ajuda del diedre i de la placa alternant i fruint.
Arribem a una mena de petita agulla que ens queda a la dreta i anem a buscar un nou tram de diedre. Una nova passada. Aquest és més dret i les preses escassegen (V+). El diedre t'escup a fora i no et serveis gaire. De la nostra travessa el llarg clau.
5na tirada (IV - 3 parabolts - 35 metres): Damunt nostre tenim un muret de IV on trobem un parabolt que el que fa és indicar-nos la via. Anem caminant fins trobar un altre muret de III on hi ha un altre parabolt indicador i anem per la dreta caminant fins trobar un altre parabolt semafor.
6na tirada (V - 5 parabolts - 40 metres): Aixequem el cap i veiem un superb diedre. Una línia perfecta geomètricament parlant. Ens preparem per fruir de l'escalada que no es gaire difícil ja que es permet fer amb paciència i buscant les preses. S'acaba el diedre i tenim un mur. Per aquí puja la via Sordenes Mon Guef i lo Nick Gall, damunt hi ha la reunió i el rapel. S'acabat l'orgasme del diedre d'avui. 
Des d'alquí muntem els 2 ràpels que baixen cap al sud de 50 i 40 metres que ens planten al peu de la tercera reunió de Lo Nick Gall i baixar caminant. És molt més curt que donar el tomb per darrera.
Hem baixat prou bé però hi ha algun arbust que hem retallat per no tenir problemes amb les cordes.
Descens:
Sense comptar els ràpels cal seguir un corriol cap a la dreta, baixant, que passa per sota del mur estrella del Canto per Soleares i seguim el senderó amb un parell de passos equipats amb cadenes fins arribar a la pista on hem deixat el cotxe. 12 minuts.

Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.
Accés:

Seguim la pista que ara està tancada al transit i arribem al punt que la paret està un parell de metres a tocar del camí. Un corriol s'enfila amunt. Trobem la fletxa i el cercle que indica l'inici de la via. 5 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V+

Desnivell: 240  metres. 

Temps d'aproximació: 5 minuts.
Temps de descens: 12 minuts.
Grau d'exposició: Mig.
Via semiequipada: Cal dur material d'autoprotecció (friends i tascons).
Roca: Calcària meravellosa. Felicitar als aperturistes per la neteja.
Orientació: Sud-est. Curiosament a l'estiu el sol s'amaga al voltant de les 4 i es pot escalar prou bé.
Via oberta Pepe Pueyo i Joan Linares (Pinto) oberta 1997. Durant uns anys va romandre pràcticament oblidada fins que al desembre de 2015 en Pepe Pueyo la va reequipar encara que recordeu que és una via semiequipada on cal posar força trastets.

Per cert, el nom de la via es va batejar així perquè mentre l'obrien en Pinto no es podia traure tota l'estona d'entonar la música de la pel·lícula.

5 comentaris:

  1. Hola amics ! doncs penso que és una llàstima que escaquegeu la primera tirada, és prou maca i els pocs passos d'artificial compensen l'inici amb uns passos molt tècnics i una sortida del desplom amb un mur atractiu i amb aire, us recomano que la tasteu, val molt la pena.

    ResponElimina
  2. Ondia Jaume, ets super ràpid, encara no he acabat de començar l'entrada i l'has comentat. La veritat és que com tot és opinable. Pensa que anava amb en Pinto que va ser qui va obrir aquest sostre i em va recomanar que acabaríem força cansats i em va dir de tirar per Canto per Soleares...

    ResponElimina
  3. LO QUE PASA ES QUE LO PINTO ES UN CAGAT I UN MANDROS!

    ResponElimina
  4. Aquí Sergi no tens raó. És un bon company i no volia que jo em cansés i, a més, no volia embrutar el casco tan nou que portava....

    ResponElimina
  5. Bueno pero aquí no se pot triar un altra alternativa e e e o que

    ResponElimina