dijous, 9 d’octubre de 2014

UNA PLACA D'ORGASME: CANTO POR SOLEARES

 Aquest dimecres a la tarda en Pinto em porta a la via Canto por soleares a la zona d'Alós de Balaguer. Ja havia fet la via Minyons de Terrassa i la més coneguda Olga Frontera. La via d'avui té per finalitat arribar dignament a una placa que es veu des del mateix aparcament i perdoneu per l'expressió però és orgasmàtica.
Quan l'anava pujant en Pinto em deia: - Què et sembla? Què et sembla? i jo li responia: - Ja t'ho diré quan arribi dalt... - però que et sembla?
Quan arribo a la reunió li dic: - EL MILLOR LLARG AMB PLACA QUE HE FET A LA MEVA VIDA!!! I no vaig exagerar.
Anem a pams.
Ressenya original

Descripció de la via:
1ra tirada (IV - 55 m. - 3 parabolts): A l'inici hi ha picat a la roca una rodona i una fletxa. Veiem el primer parabolt, mig amagat. NO hi ha com anar amb un dels aperturistes per trobar les coses. Hi ha una mica d'herba però és un llarg agradable ideal per començar. Sortim a una feixa herbosa i fem la reunió en un arbre en la propera placa.
Inici de la via
2n tirada (IV+ - 30 m. -2 parabols): Sortim per l'ombra de l'alzina amunt. Aviat apareix per la dreta un diedre però la via va cercant els millors passos per placa (esquerra). Fem la reunió en un arbust. Hi ha una sirga.
Ara ens toca anar a la dreta uns 60 metres per coscoll i pedruscall fins trobar un raspall per netejar-vos els peus de gat. Ja veieu que els aperturistes són uns "catxondos".
Segon llarg
3ra tirada (IV+ - 20 m. 1 parabolt): Una fletxa picada ens indica la continuació. Un muret ens impedeix arribar a la placa bonica. Són uns 10 metres, la resta és caminar fins el peu de la placa on trobem una anella.
Placa orgasmàtica
4rta tirada (V - 35 m. - 2 ponts de roca i 2 parabolts): Des d'avall em miro el llarg amb recel. En Pinto posa 13 cintes expres i encara es queda  curt al final. És un placorró meravellós. Em poso a escalar i apareixen cantos i preses per tot arreu, ara entenc el nom de la via Canto por Soleares. N'hi ha tan que com diu el Pinto et mal acostumes i fins casi bé a la sortida del llarg vas pujant sense pensar. Al final potser si que hi ha carència però ja estàs dalt. El llarg compensa el tram de caminar. És una via pensada per arribar aquí dalt i fruir. Ala dreta va el Dia de la prostitució (V+) que volíem fer però la tarda s'acaba i hem de baixar abans que es faci tard.
Descens:
Inici segon llarg
Comencem amb un rapel de 35 metres per la placa i el llarg inferior. Ara anem una mica a la dreta (mirant la paret) - un carrerany ens ho indica - per després anar a l'esquerra i posar-nos en una mena de canal dreta. A la part baixa trobem un passamà que ens deixa prop de la primera reunió. Ara el corriol està més fressat. Passem per sota del sostre de la via Misión impossible i sortim a la pista i l'aparcament (15 min. sense comptar el rapel).
Accés:
Seguim la pista fins el punt on estem a tocar de la paret i l'abandonem per pujar entre alguna antiga freixa fins trobar el punt amb fletxa inicial. De fet es veu una mica la línia de la via (primer llarg) amb menys vegetació (3 min.)
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V
Desnivell: 140  metres. 

Temps d'aproximació: 3 minuts.
Temps de descens: 15 minuts.
Grau d'exposició: Mig.
Via semiequipada: Cal dur material d'autoprotecció (friends - 3 i 4 - i tascons)
Roca: Calcària meravellosa amb canto.
Orientació: Sud - est
Via oberta el 2 de novembre 2003 per Nico Contreras, Pepe Pueyo i Joan Linares (Pinto)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada