EL BISBE DE SANTA LINYA



No hi ha cap agulla comparable en bellesa a l’equilibri precari del Bisbe de Santa Linya. És una agulla perfecta com la mitra bisbal. Resta oculta en un estret de l’embassament de Camarasa. La seva contemplació roman reservada a les ments aventureres i persuasives. Tan amagada que vaig preguntar a en Manel Cortés, primer ascensionista, com la van descobrir i em va explicar que en aquell temps anàvem d’excursió amb el tren de la línea de la Pobla i es solien posar en una plataforma que havia darrera del comboi. Un dia entre túnel i túnel van veure l’espigada silueta del Bisbe. En els viatges posteriors van esperar el breu espai entre forat i forat per localitzar aquella imatge encarada al cel. Anys més tard, he tingut ocasió de compartit la visió des del tren i us puc assegurar que són uns frugals segons. Un cop van fruir de la seva contemplació, van haver d’iniciar la seva recerca i només van arribar-hi travessant els túnels del tren a peu.
Aquest va esser durant anys el recorregut clàssic d’aproximació al Bisbe i tothom, algun cop o altre, es va trobar amb la desagradable sorpresa de tenir que compartir espai amb un ferrocarril. Són experiències que no s’obliden fàcilment. Finalment, pels anys noranta en Ramon Pach, Pep Godoy i Guillem Ullastre van habilitar una ferrata que permetia arribar-hi amb relativa comoditat i seguretat encara que cal incloure una hora de camí. Aquesta nova ruta passava per la vora de l’ermita de Sant Urbà, un paratge captivador i aquí la paraula no fa arribar a copsar la singularitat de l’indret.
Li vaig preguntar a en Manel Cortés que va pensar en arribar al cim i em va respondre irònicament que sols rumiava si arribarien a temps a l’estació de Sant Linya i poder agafar el darrer tren de tornada.

Aproximació:
A dos quilòmetres del poble de les Avellanes hi ha el llogarret de Santa Linya. En la part alta del poble surt la pista que baixa a l’estació de trens.
Als 500 metres deixem la pista a l’estació – que està a 5 km. - i prenem una que puja per l’esquerra. Anem entre camps d’ametllers erms.
1,3 km. Per la dreta surt una pista que duu a un repetidor continuem recte. Cruïlles senyalitzades. Anem cap a l’ermita de Sant Urbà.
5,7 km. Aparcament de l’ermita de Sant Urbà. En vehicle normal hem d’aparcar aquí. Amb tot terreny podem arribar una mica més lluny.

Descripció de l’itinerari:
Seguim la pista avall cap l’embassament.
3 min. (200 m.) Deixem el ramal que baixa i agafem una pista a la dreta.
4 min. (300 m.) Trencall a l’esquerra per on va un camí carreter no transitable. Amb vehicle tot terreny es pot arribar fins aquí.
10 min. Abandonem el camí carreter i agafem un sender a la dreta. Passem per la vora d’un corral tot seguint un corriol fitat.
16 min. Ràpel de 25 metres per una canal recorreguda per una ferrata que farem de tornada. La ferrata està equipada amb esgraons, sirga i cadena. Des d’aquí ja veiem cap al sud l’agulla.
Sortim a la via del tren, a tocar d’un túnel. Seguim la via fins el proper túnel on prenem un carrerany que surt a l’esquerra amb algun passamà. Travessem un barranc passant per damunt d’un túnel del tren.
50 min. Arribem al peu de l’agulla del Bisbe i ens situem en el collet que la separa de la paret.

Descripció de la via:
Primer llarg (IV- - 15 metres). Anem per l’esquerra fins sortir a una canal per on pugem (en la part de dalt trobarem l’únic amb roca no gaire bona). Trobem un parabolt. Atenció, no agafar la via que surt recta amunt que no és l’original i té una dificultat de V+ amb tres parabolts visibles des del coll). Reunió instal•lada al peu d’una curiosa roca de dos metres)
Segon llarg ( V i A1/6A – 25 metres). Ens enfilem per la roca que sembla el fill del bisbe. Arribem a un parabolt des d’on sortim en artificial i remuntem amb aquesta tècnica uns 12 metres pel fil de la paret fins que sortim per l’esquerra un xic per l’altre vessant. Uns metres més amunt trobarem un altre parabolt en el vèrtex que ens permetrà assolir la següent reunió instal•lada. De totes les reunions podem rapelar.
Tercer llarg. (V – 12 metres) Anem un metre a l’esquerra i pugem per una fissura que s’acaba i ens exigeix fer un pas més fi i ja superat arribem al cap de l’agulla. En el cim trobem un llibre de registre dipositat per la SEAM del CEL.
Tot l’itinerari està equipat amb parabolts.
Descens: Ràpels des de les reunions de la via.
La tornada la fem pel camí d’anada però tenint en compte que ara caldrà remuntar la ferrata (45 min).

FITXA TÈCNICA:
Comarca: Noguera
Dificultat: V – A1/6A
Temps d'escalada: 1 hora.
Temps d'aproximació: 50 minuts.
Temps de descens: 45 minuts més rapels.
Material: corda de 50 metres, 7 cintes, estrep.
Època recomanable: Evitar els dies calorosos d’estiu i les boires d’hivern.
Tipus de roca: Calcaria.

BREU HISTÒIRA DE L’AGULLA:
L’agulla ja era coneguda amb el nom del Bisbe per la seva especial configuració de cap amb la mitra bisbal. Antigament era conegut pels habitants que anaven de Fontllonga a Santa Linya passant per l’ermita de Sant Pere de Queralt segons ens ho demostren la xarxa de camins antics, però la construcció de l’embassament de Camarasa (1920) talla la comunicació entre les dues localitats situades en vessant oposades. La visió del Bisbe resultà molt restringida per terra.
Fou descoberta fortuïtament pels excursionistes lleidatans des del tren estant per una frugal visió entre túnel i túnel.
El setembre de 1963 fou escalada per Víctor Luque, Manel Cortés, Petita Duaigües i Sefita Sirera del Centre Excursionista de Lleida. En aquella època escalaven reaprofitant material militar que havien poc a poc anant aconseguint. En Víctor Luque i Manel Cortés foren la parella d’escaladors amb més renom de les terres de Lleida durant els anys 1960 i 1970.

Comentaris

  1. Doncs em dóna la impressió que aquesta via destaca entre totes les altres "per a tontos"... Té molt bona pinta, llàstima que sigui tan curta!

    ResponElimina
  2. Ep felicitats pel blog! l'acabo de desdcobrir i m'ha agradat molt, gràcies per la descripció d ela via i de com arribar-hi, com diu el Gatsaule llàstima sigui tan curta, però l'entorn per si sol ja paga la visita, me l'apunto.

    ResponElimina
  3. Eiii després de la descripció que fas algun dia d'hivern m'atansaré pq sempre m'ha fet il.lusió fer aquesta agulla en solitari. M'ha semblat que deies que és cara sud?. Un altra cosa que si vaig sol és important, el ràpel es pot fer amb una corda de 60m? ho dic per no anar carregat.De totes maneres has dit que les R són rapelables
    felicitats i gràcies per haver-nos fet partícipes de la vostra aventura.

    ResponElimina
  4. Val la pena que hi vagis i gaudeixis d'aquesta agulla amagada (no trobaràs cues)... Ho pots fer amb una corda de 60 tranquil·lament. Ja em diràs si hi ha alguna firma al pot de registre que vam deixar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR