ESCALADA PER A TONTOS

Avui ens hem decidit a fer la via Betelgeuse a les Moles del Don a l'Estret d'Arnes encara que ja veureu que hem fet una adaptació nostra. Té fama de perdedorar però el problema és que ha hagut un pas que no ens ha donat prou confiança per una equipació inadequada al nostre entendre. Així que hem anat a fer el segon llarg de la Tintin a les Moles però després hem tornat a la Betelgeuse i hem passat per sota del "tupe" del Tintin i hem sortit casi caminant de la paret. Una proposta creativa que creiem interessant de comentar per si a algú li pot ser de profit Descripció de la via :. 1ra tirada (V- - IV+ - V - 40 netres - 5 parabolst repintats de color blanc): Des de la base de la paret veiem una xapa pintada de blanc. Està una mica allunyada del terra especialment si tenim en compte que la sortida és una mica estranya i cal tibar. Millor sortir per l'esquerra i resseguir una repissa pels peus que pujar al recte (o al meny així ho vam fer nosaltres que no ens v

L' Aresta GER  a la roca de Ponent és una forma molt elegant de pujar al roc de Ponent a les muntanyes de Poblet però no és l'única. Avui hem anat a fer la via Benaiges - Freixes - Figuerola que van pujar l'any 1945. Van pujar per una opció més fàcil que la GER sortejant les dificultats, amb un criteri molt lògic, però en la part superior surten també a l'aresta i arriben al cim seguint els darrers llargs conjuntament. Al final nosaltres hem preferit no repetir l'Aresta GER, que els darrers llargs són una mica cansinos, i hem preferit explorar el darrer llarg de la via Montblanc fent una combinació més interessant i exigent. Descripció de la via : 1ra tirada (V/V+ - 30 metres - 9 parabolts): De fet la via Benaiges - Freixes - Figuerola puja per damunt d'un franja tombada que hi ha damunt d'un esgraó que ofereix la paret, però sense gaire interès. A la dreta d'aquest relleig hi ha una munió de parabolts de vies esportives i no hem pogut superar la te

Davant del Castell de Claramunt hi ha unes roques que, malgrat esser menudes, destaquen com element diferenciador entre tanta verdor. Es tracta dels Mollons que constitueixen un indret ideal com escola d'escalada igualadina. Són parets que majoritàriament només permeten fer vies d'un llarg. Tot el contorn està ple de parabolts. La via Àpia amb els seus 60 metres deu ser una de les vies més llargues de la contrada i una des les primeres vies de l'indret. Actualment està envoltada en la part inferior de vies esportives. La via Àpia és principalment una via lògica que supera els estimballs del Molló Gros d'una forma natural, cercant els passos menys compromesos. Dificultat que ara cerquen les vies esportives que la rodegen. Descripció de la via : 1ra tirada (III - IV - II - 30 metres - 8 parabolts): A l'inici de la via hi ha placa metàl·lica xafada on posava el nom de la via i la seva dificultat. Segons Jaume Ramon aquestes plaques estaven posades en totes l

L'agulla de la Castellassa és segurament la roca més bella de Sant Llorenç del Munt. Aquesta bellesa va atrauré des de sempre els humans que sentien la necessitat d'emparrar-se per les seves parets. Entre la llegenda i la realitat ens amaga la història d'un pastor que l'any va pujar al cim i no com dalt no sabia baixar. Desesperat es posar a resar i demanar el miracle que li ajudes a descendir-hi a la mare de Déu de les Arenes. Cansat es va posar a dormir i miraculosament va despertar-se al peu de la roca. La Castellassa és tan singular que és de les poques roques que té un llibre dedicat a les seves parets. Privilegi que també té el Cavall Bernat amb el llibre Història d'una pedra: El Cavall Bernat de Montserrat de Josep Barberà. Però la Castellassa té dues publicacions La Castellassa de can Torras i Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants els dos d'Óscar Masó i Garcia. Les dues publicacions són fruit d'un treball sistemàtic de re

Mirant ressenyes velles vaig trobar la via Martinetti - Ros al Cilindre. Si parlava amb els escaladors de Sant Llorenç ningú coneixia aquesta via. Tothom es pensava que parlava de la via a la Formiguera que va obrir també el Jesús Martinez "Martinetti" . Casualment un dia em vaig trobar al Martinetti i vam parlar de la via. Li vaig enviar una foto i ell em va marcar per on anava exactament la via. Li vaig demanar permís per si la podíem equipar i lògicament ens va donar el permís per posar algunes assegurances doncs estàvem convençuts que li donàvem una segona oportunitat a una via que mai havia estat gaire concorreguda i li permetíem una segona oportunitat. Per la vegetació que vam trobar creiem que feia més de trenta anys que ningú la feia. I això que si la feu veureu que és una via superba i a tocar del cotxe. Descripció de la via : Ens situem a peu de via, alerta que a l'esquerra estan obrint - reequipant una via nova. La nostra és molt evident doncs damunt nost

La travessa és un recorregut espectacular. No hem de pensar pas en una escalada clàssica sinó un terreny d'aventura on el de menys és escalar. En algunes ressenyes li posen una graduació de IV+ personalment considerem que aquesta no és la dificultat de l'escalada. La dificultat de la travessa són uns passos impressionants que hem de fer per superar dues bretxes. Hi ha qui ho supera com un pas de gegant (un peu en cada extrem) preferibles pels llargs de cames mentre que d'altres prefereixen fer un salt per superar l'esvoranc. Cadascú que triï la forma però de ben segur que no oblidarà aquests passos. Segur que us endureu un bon ensurt que un traurà, si més no, el singlot. Sembla ser que el nom de Flautats provindria dels dies de vent que les agulles fan una mena d'orgue gegantí. Durant la travessa cal ascendir les tres puntes que formen els Flautats (Flautat Gran, Flautat Central i Flautat Occidental), per saltar finalment a la Cadireta dels Flautats. Descripció

Feia dies que els companys em parlaven de les excel·lències de la peña Predicadera en la serra de Guara. Avui he tingut ocasió d'anar i la veritat és que m'he quedat meravellat de la roca. Diuen que és tillita caliza on els diferents còdols estan conglomerats amb caliza. És la roca en que tots els escaladors hem somiat sempre: Compacta, abrasiva i adherent. De vegades apareixen bústies que no esperaves trobar. Qui pot donar més? Els llargs de baix són tipus plaques i per contraforts. Els dos darrers són més que genials doncs hem de pujar per xemeneies i algun petit desplom. La via està perfectament protegida i pensava per escalar i fruir. Fins l'any passat havia una restricció d'escalada durant els mesos de gener fins l'estiu però actualment s'hi pot escalar tot l'any. Costa una mica localitzar la via encara que jo anava amb el Lluís que ja se l'havia fet. Puja per l'esquerra d'un contrafort pot servir de referència i que hi ha tres o quatre