ESCALADA PER A TONTOS

Mirant ressenyes velles vaig trobar la via Martinetti - Ros al Cilindre. Si parlava amb els escaladors de Sant Llorenç ningú coneixia aquesta via. Tothom es pensava que parlava de la via a la Formiguera que va obrir també el Jesús Martinez "Martinetti" . Casualment un dia em vaig trobar al Martinetti i vam parlar de la via. Li vaig enviar una foto i ell em va marcar per on anava exactament la via. Li vaig demanar permís per si la podíem equipar i lògicament ens va donar el permís per posar algunes assegurances doncs estàvem convençuts que li donàvem una segona oportunitat a una via que mai havia estat gaire concorreguda i li permetíem una segona oportunitat. Per la vegetació que vam trobar creiem que feia més de trenta anys que ningú la feia. I això que si la feu veureu que és una via superba i a tocar del cotxe. Descripció de la via : Ens situem a peu de via, alerta que a l'esquerra estan obrint - reequipant una via nova. La nostra és molt evident doncs damunt nost

La travessa és un recorregut espectacular. No hem de pensar pas en una escalada clàssica sinó un terreny d'aventura on el de menys és escalar. En algunes ressenyes li posen una graduació de IV+ personalment considerem que aquesta no és la dificultat de l'escalada. La dificultat de la travessa són uns passos impressionants que hem de fer per superar dues bretxes. Hi ha qui ho supera com un pas de gegant (un peu en cada extrem) preferibles pels llargs de cames mentre que d'altres prefereixen fer un salt per superar l'esvoranc. Cadascú que triï la forma però de ben segur que no oblidarà aquests passos. Segur que us endureu un bon ensurt que un traurà, si més no, el singlot. Sembla ser que el nom de Flautats provindria dels dies de vent que les agulles fan una mena d'orgue gegantí. Durant la travessa cal ascendir les tres puntes que formen els Flautats (Flautat Gran, Flautat Central i Flautat Occidental), per saltar finalment a la Cadireta dels Flautats. Descripció

Feia dies que els companys em parlaven de les excel·lències de la peña Predicadera en la serra de Guara. Avui he tingut ocasió d'anar i la veritat és que m'he quedat meravellat de la roca. Diuen que és tillita caliza on els diferents còdols estan conglomerats amb caliza. És la roca en que tots els escaladors hem somiat sempre: Compacta, abrasiva i adherent. De vegades apareixen bústies que no esperaves trobar. Qui pot donar més? Els llargs de baix són tipus plaques i per contraforts. Els dos darrers són més que genials doncs hem de pujar per xemeneies i algun petit desplom. La via està perfectament protegida i pensava per escalar i fruir. Fins l'any passat havia una restricció d'escalada durant els mesos de gener fins l'estiu però actualment s'hi pot escalar tot l'any. Costa una mica localitzar la via encara que jo anava amb el Lluís que ja se l'havia fet. Puja per l'esquerra d'un contrafort pot servir de referència i que hi ha tres o quatre

El pas de V - És difícil definir si recomanar anar a fer la via Facilonga, o no. Com sempre té coses positives i negatives que costa sospesar. Comencem explicant perquè hi vam anar-hi. La previsió meteorològica era molt dolenta. Dient que a migdia plouria. Volia anar a escalar amb el Miquel Àngel Ramos i, si no anava, seria el segon cop que el mal temps ens impedia trobar-nos. Volíem anar a fer la Travessia dels Flautats però era una mala opció doncs és una sortida llarga així que vam escollir anar a la Facilonga per la seva escassa aproximació, i si plovia, rapelàvem la via i cap a casa a assecar-nos. El curiós del cas és que quan ens vam trobar a peu de via vam veure que no érem els únics de fer aquesta opció. Ens vam trobar 3 cordades a la paret. La cordada del davant, casualment, també volien anar a Flautats i havien escollit aquest plan B. Primera norma. Si hi ha una altra cordada a la paret crec que el millor és cercar una altra opció doncs ens han passat pedres per dalt,

Ja ho diuen clar en castellà: "el hombre propone y Díos dispone" i ves per on Déu avui ha proposat que no puguem fer el nostre pla inicial, no déu de tenir el pobre altra feina, però "Dios aprieta pero no ahoga" i ens ha deixat anar a la Codolosa. Altres vegades ja ens ha passat així i hem fet: Joan's , Punt Verd , Campions i l' Avi trepador  (us ho dic per si ho voleu fer altres vies). Els principal problema és localitzar bé la via. La nostra està entre la Joan's i Punt Verd (de fet Punt Verd la vam fer pensant que feiem la via Josep Monistrol. L'ideal és mirar detalladament una visió panoràmica de la paret per localitzar-les bé. De fet nosaltres hem entrat per la via dels Joan's i al moment ens hem anat a la Monistrol. La Josep Monistrol comença una mica més avall, a l'esquerra, però es veu bruta de vegetació. Crec que molts escaladors fan la nostra entrada. . Descripció de la via : 1ra tirada (IV+ - V - IV - 30 metres - 3 espits

Aquesta pàgina recull opinions únicament personals que als que no em conegueu potser no us interessen. Podíem fer un microbús i anar a Lourdes a veure si cura als companys però hem decidit, que fet a fer, era millor anar al Triangle del Cilindre  o per la Canalla de Sant Llorenç de Montgai. Hem anat en Lluís Olòndriz, el meu company d'escalada habitual, que van operar del menisc encara no fa un mes. Ahir quan li vaig dir que anava a escalar em va dir que volia venir a caminar. Resulta que ha portat l'arnès i els peus de gat. Finalment s'hi ha posat i ha volgut fer la darrera tirada de primer. És un matxote. Ho passava malament sense poder escalar. Enhorabona. Pensàvem que estaria dos mesos i mig aturat i avui ja ha començat. També ha vingut en Sergi Gàmiz que fa un any i dos mesos va tenir una lesió quan anava a escalar i des d'aquell dia no havia pogut fer res. Avui s'ha tornar a encordar. Ara enteneu perquè el tema de l'autocar a Lourdes?? Aquesta via la

En Picazo en el seu llibre Montserra, Ascensiones de leyenda descriu l'aresta a la Salamandra com una via que li encanta malgrat la seva baixa dificultat. Quan els veterans (Nubiola, Cerdà, Guillempn, Anglada ...) van decidir equipar unes vies per poder fer quan foren grans van triar les millors vies i fàcils i van escollir també la Normal de la Salamandra. Alguna cosa deu de tenir la via per ésser tan alabada. Doncs a veure que serà. Val a dir que el fet de ser una via blava no vol dir que està sobreequipada sinó que té les assegurances necessàries. La veritat és que tenia por, com en altres ocasions que em faltes assegurances, però la veritat és que mai he tingut aquesta sensació. L'equipament de les vies blaves es va començar a fer als anys vuitanta. Què passaria actualment amb la nova normativa? Segurament no es podrien equipar. Si, m'ha agradat molt fer la via Normal de la Salamandra. No té res d'especial però té l'encant que va ser una via feta l'any 19