dijous, 29 de juny de 2017

VIA ORIGINAL AL GORRO FRIGI o LA PRIMERA ESCALADA DE CASA

Dieu-nos friquis però feia uns dies que volíem anar a "escalar" la via Original o via Estasen al Gorro Frigi. Alguns direu: - ves quins gustos mes "rarus· que teniu... Com deia ma mare: Tot s'ha de despatxar.
La veritat és que si la busqueu per internet només trobareu explicacions de quan es pujava per les cadenes i això que ja fa anys que les van traure; però no hi ha cap explicació de la que va ser considerada com la primera escalada de Catalunya. En el seu moment va ser la via que descobrÍ a la massa social del Centre Excursionista de Catalunya que havia un muntanyenc qui no li importava ascendir als cims per passos compromesos per tal d'assolir el punt més alt.
Croquis manllevat de  X. Larretxea.
Aquesta figura, com haureu encertat, era en Lluís Estasen. Ell i els seus companys de cordada -generalment sempre anava ell davant - van decidir ascendir aL Gorro Frigi. Actualment hi ha tantes vies que hem oblidat la primera que a més va ser ultratjada (o no) per unes cadenes que facilitaven la baixada dels escaladors i van permetre que molts excursionistes pugessin al temple sagrat de la Gorra com qui puja a una ferrata.
Descripció de la via:
1a tirada  (III+ - III - 12 metres -  exposat)
Ens situem en el coll que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. Anem a la base del Gorro i observem una mena de fissura que ens permet pujar un parell de metres. Es tracta d'un pas molt polit pel pas dels escaladors/es i cal anar amb compte. Hi ha alguna presa molt bona de mà però no cal confiar-se gaire amb els peus (III+ i segurament el pas més difícil i exposat de la via).
Fem, amb cura, un flanqueig d'una desena de metres menys compromesos on hem de buscar mans doncs els peus els anem posant en petites presses, també lliscoses (III).
Passem per la vora d'un arbre. Hi ha també un ferro que subjectada l'antiga cadena. Malgrat aquest material que serviria per assegurar-nos crec que no serviria de res encordar-nos doncs si caiguéssim segurament tocaríem igualment el terra.
Continuem pujant, ara caminant per una canal herbosa d'uns 50 metres, hi ha algun tram pendent que superem amb l'ajut de les arrels.
2a tirada (III - 25 metres - un clau): Ens situem en un curiós forat que comunica amb el vessant oposat de l'esperó. Comencem a escalar, ara encordats per un mur amb moltes preses. Al començament és encara dret però poc a poc es va aplanant. A mitja alçària trobem un clau. Algú em va comentar que era original (tinc els meus dubtes, encara que reconec que ho sembla). Ideal per assegurar-nos.
Muntem reunió en una instal·lació de ràpel.
3a tirada (II - II+ - 25 metres - un merlet, un parabolt): Aquí se'ns va plantejar un dubte ben curiós. Si busquem el pensament dels primers ascensionistes crec que es van encarar cap a una bretxa que hi ha a l'esquerra on arrela una alzina. Actualment hi puja la via del GEDE, la Joan Marc i l'Anna Guinovart. Passen tantes vies perquè és un tram fàcil mentre que les cadenes estaven situades damunt d'un replà que duu a un sostre que es superar molt fàcilment però des de la reunió no s'arriba a veure tan fàcil. Crec que els primers escaladors van estudiar la via des de la Miranda de Santa Magdalena i van decidir pujar per l'esquerra. El que passa que com els ràpels de baixada i les cadenes estaven situades a la dreta hem cregut que es pujava per allí.
Des de la reunió ja veiem el reguitzell de parabolt de la via Anna Guinovart però nosaltres anem recte amunt a buscar una mena de petit sostre que voregem. A l'inici hi ha un gros còdol lateral on ens permetem emprar-lo com a merlet. Més amunt passem - ja inevitablement - per damunt d'un parabolt de la via Anna Guinovart i arribem a l'alzina (II). A la sortida de l'arbre el mur es posa més dret (II+) i arribar ja a la reunió i al cim del Gorro.
Descens:
A uns 10 metres a la dreta de la nostra reunió trobem la instal·lació de rápel d'uns 20 metres que ens duu a un petit coll on hi ha el segon ràpel de 55 metres que ens deixa a l'altre vessant per on s'enfila la via Original.
Baixem seguint el mateix recorregut que a l'anada.
Aproximació:
Hi ha tres opcions per pujar a Gorros. Agafant el funicular de Sant Joan on ens queda a uns 10 minuts de la base de la paret. Pujant pel Pas del Francés i agafar el trencall cap a l'ermita de Sant Anna on cal posar-hi 45 min. fins al funicular, o pujar pel camí de l'ermita de Sant Miquel on també cal comptar uns 45 min. Una mica acaba sent una qüestió de gustos.
Un cop situats al peu del Gorro Frigi agafem la canal que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. És una canal dreta i costeruda on hi ha una corda per superar un tram força llis i pendent.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: III+

Desnivell: 70  metres. 


Temps d'aproximació: 1 hora 
Temps de descens: 1 h 10 min. 
Grau d'exposició: Mig.
Via desequipada: Cal dur cordinos.
Roca: Conglomerat montserratí de qualitat.
Orientació: Sud
Via oberta per Lluís Estasen i els seus companys al maig de 1920. Tradicionalment ha estat considerada com la primera escalada a Montserrat.

2 comentaris:

  1. El Gorro Frigi no existeix, en canvi si la Gorra Frígia i si voleu traduir-ho al castellà seria, en tot cas, Gorro Frígio.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el teu comentari lingüístic que segurament tindràs raó encara que val a dir que tots parlem de la zona de Gorros i no fem anar la forma Gorres... per tant Gorros vindrà del Gorro Frigi. No entenc que Gorro sigui un barbarisme capllevat del castellà sinó una forma popular i que els escaladors de carrer fem anar. De totes formes gràcies per la puntualització...

      Elimina