LA CASTELLASSA DE CAN TORRAS, LA NINETA DELS MEUS ULLS

L'agulla de la Castellassa és segurament la roca més bella de Sant Llorenç del Munt. Aquesta bellesa va atrauré des de sempre els humans que sentien la necessitat d'emparrar-se per les seves parets.
Entre la llegenda i la realitat ens amaga la història d'un pastor que l'any va pujar al cim i no com dalt no sabia baixar. Desesperat es posar a resar i demanar el miracle que li ajudes a descendir-hi a la mare de Déu de les Arenes. Cansat es va posar a dormir i miraculosament va despertar-se al peu de la roca.
La Castellassa és tan singular que és de les poques roques que té un llibre dedicat a les seves parets. Privilegi que també té el Cavall Bernat amb el llibre Història d'una pedra: El Cavall Bernat de Montserrat de Josep Barberà. Però la Castellassa té dues publicacions La Castellassa de can Torras i Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants els dos d'Óscar Masó i Garcia. Les dues publicacions són fruit d'un treball sistemàtic de recerca amb nombroses dades molt interessants.
L'escalada de la Castellassa per la via normal constitueix una autèntica aventura que intercala escalar, caminar entre els abismes, una desgrimpada estranya...
Descripció de la via:
1ra tirada (V - IV+ - IV - 10 metres - sense cap protecció):
Ens situem a l'esquerra de la carena est. Anem a l'esquerra i observem una fissura per on puja la via normal. Hi ha un parell de parabolts petats.
Sense cap mena de dubte si la via estès equipada seria una via que es faria abundantment. Ara sense l'equipament queda reservada als aventurers nostàlgics.
Ens trobem amb una xemeneia - fissura estreta on no podem anar per dins fent ramonage ja que és massa estreta i una mica ens tira endarrere. Només entrar-hi per posar els friends però cal escalar per fora aprofitant el ressalt que tenim a l'esquena per fer una mica d'oposició. No és un pas fàcil. En les ressenyes apareix com a V però potser se li podria posar tranquil·lament un V+.
L'aventatge que té és que es pot equipar amb facilitat amb freinds entre mitjans i grans que permeten protegir els tres primers metres.
Més amunt la paret esdevé menys pendent i es pot pujar amb més facilitat (IV+). En el tram superior la roca té un color rogenc que denota roca de mala qualitat (IV). Hi ha qui diu que escalar en alguns racons de Sant Llorenç del Munt és com escalar per sobre del fang.
Sortim a carena principal on muntem la reunió.
També es pot pujar per la fissura central que hi ha a la part central de l'esperó inicial. Cal protegir-lo i és una mica extraplomat però es pot pujar en V+ o en A1. Cal equipar-lo amb friends.
2na tirada (III+ - II - 35 metres - un buril recuperable i una savina):
Els primers metres són un xic drets. A un metre de la reunió hi ha un buril on cal posar una plaqueta recuperable. Es puja per l'esquerra del buril. Escalada fàcil (III+) però el principal perill és la roca descomposta. Anem per la carena caminant. Hi ha un romaní on hem llegit que algú va llaçar com assegurança. No ofereix cap garantia així que és millor jugar amb els friends petits doncs algun hi cap (II).
Més amunt hi ha una savina que si que llacem i pugem un altre petit mur (III). Arribem al peu de la Gepa i muntem reunió sobre unes potents argolles.
3ra tirada (II - III - 40 metres - una alzina): Anem caminant cap a la dreta passant per un replà prou ample. Passem per sota de la Gepa de la Castellassa.
Per pujar a la Gepa cal tirar carena amunt (III) i quan la paret es torna molt dreta es tira per la dreta a buscar una canal que ens permet ascendir al cim de la Gepa encara que nosaltres no hi vam pujar doncs tenia un aspecte molt trencat. Per l'altre vessant es pot fer un ràpel de 8 metres sobre un arbust.
A l'altre extrem de la Gepa franquejant-la pel replà trobem una alzina on podem posar una assegurança. Arribem a un nou mur que ens permet assolir la Cabreta (III) d'aspecte trencat. Com algú deia si encara no s'ha trencat serà molt que es trenqui avui.
Assolim el cim de la Cabreta i muntem reunió en una alzina i una savina mig seca.
4rta tirada (IV - IV+ - III - 20 metres - manyoc de ferro):
Primer cal desgrimpar uns 4 metres vers una bretxa que separa la Cabreta i la Torre de la Castellassa. El millor es deixar una baga per assegurar-se els primers metres de la baixada. Un cop en la bretxa ens girem i remuntem el mur (IV+) sense cap assegurança fins arribar a uns cables metàl·lics i rovellats a la sortida del mur. Ara ens queda només saltar un parell de blocs (III) per assolir el cim.
Té una estructura trencada. Fa anys ja van tirar un blog que bellugava.
Descens:
Des del cim de la Torre de la Castellassa fem un rápel de 35 metres on hem de tenir present que hem de baixar a la bretxa entre la Torre i la Cabreta per després remuntar un mur d'uns 4 metres. Un cop dalt de la Cabreta continuem el rapel fins a trobar-nos entre les agulles de la Cabreta i la Gepa.
Ara anem caminant pel ressalt fins a situar-nos a l'altre extrem de la Gepa on trobem la instal·lació de rapel que abans ens ha servit de reunió. Baixem fins la primera reunió on fem el tercer ràpel de només de 10 metres fins la base de la Castellassa.
Accés:
Ens hem de situar en la urbanització Cavall Bernat de Matadepera.
Passat el km 4 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles trobem una indicació cap a l'anomenat Camí dels Monjos que seguirem pel mig de la urbanització. En la part alta del carrer del Camí  Moliner hi ha un aparcament on deixem el cotxe.

Aproximació:
Agafem el camí dels Monjos amunt. Passem per la vora d'un dipòsit que ens queda a mà esquerra.
5 min En una collada propera deixem el camí dels Monjos i agafem un sender menys evident que va a al dreta vers el solt de la Codolera. Anem seguint el corriol amb marques grogues i fites.
Ens incorporem a un altre sender més fressant. Anem a l'esquerra.
25 min. Coll de la Castellassa entre els Plecs del Llibre i el turó del Guruguru. Uns metres més enllà ja albirem la silueta de la Castellassa.
Aviat passem pel Mal pas de la Castellassa que consisteix en un ressalt estret de la roca per on passa el camí que ens exigeix caminar amb cura però sense cap mena de dificultat.
35 min. Ens situem al peu de la Castellassa.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV + amb la dificultat afegida del pas d'entrada que és de V
Desnivell: 130 metres.

Temps d'aproximació: 35 minuts.

Descens: 30 min. Sense incloure els rapels.

Grau d'exposició: Miitjà. El pas d'inici de via cal protegir-los amb friends i la darrera pujada a la Torre resta totalment neta de protecció (Iv+)

Via semiequipada: Hi ha les reunions muntades i poca cosa més. Parabolts trencats. Ens podem divertir en alguns moments a posar friends petis/mitjans de dubtosa qualitat.
Material: 3 cintes exprés, reunions i friends.
Roca:Conglomerat però el ciment d'unió en alguns moments és molt poc resistent, especialment el de color rogenc, per això alguns escaladors diuen pejorativament que escalen sobre fang.
Orientació:Est. L'accés està situat en la vessant nord i molts cops la roca es humida i cal extremat les percausions.
Via oberta:  9 de setembre de 1923 per part de Josep Abelló, Marcet, Hans Weichsel Múller i Martí Rovira de la Joventut Terrassenca. & dies més tard va ser tornada a escalar.

Segurament havia hagut intents que havien arribar fins a la Cabreta i la Gepa però havien decidit desdir-se d'escalar l'altira punta de la Torre.