AGULLA DE LA PERA: UNA HISTÒRIA D'AMOR

Avui la colla m'ha fet un bon regal. Pujar a l'agulla de la Pera, que està una mica per damunt de les meves modestes possibilitat però amb un colla d'amics ... els 6a es fan possibles.
Les agulles de la Pera i del Víctor estan al costat de la presa de Camarasa (prop del Puro i el Sabardó) però són menys conegudes perquè el seu grau pica molt més i tenen una dimensió inferior.
El que molts desconeixeu el perquè del nom. Doncs ara el desvetllaré perquè el protagonista ja és morts. El nom el van posar en Víctor Luque i Manel Cortés que van obrir la primera ascensió.
A en Víctor li agradava molt una noia que es deia Pera. Si mireu bé les roques semblen dos amants que s'abracen i es donen un petó. No sé que aquest fet passes mai en la realitat però la història del nom de la pedra queda aquí.
L'escalada era molt difícil i en Manel nascut en Terrassa va voler imitar les primeres ascensions de Sant Llorenç del Munt i van lligar una pedra a una corda per passar-la per darrera d'un arbre (precisament, un lledoner) i assegurar-se en els primers passos. Després de molts intents fracassats van aconseguir passar la pedra amb la corda però a les primeres esbravades la corda es va trencar. Així que van tenir que intentar-ho de la forma més ortodoxa. Un cop superat el primer tram es van adonar que no podien tirar endavant doncs se'ls escaparia el tren de Sant Llorenç de Montgai així que van haver de tornar un altre dia a continuar l'escalada.
Em va explicar en Manel que les noies del Centre Excursionista de Lleida els hi van fer unes escales (no havia encara estreps) per superar aquests primers metres. Els van fer amb corda però sembla que l'invent tampoc va funcionar gaire.
 Actualment tota la via està habilitada com via d'esportiva. Feina feta precisament pel fill d'en Manel, l'Albert Cortés.
Descripció de la via:
Els primers metres són esfereïdors. Cal entrar en una fissura per on entra la llum ja que les agulles de la Pera i el Víctor estan separades. Els primers passos són per dins de la fissura. Passat el segon parabolt cal sortir - pas compromès (6a) i pujar pel costat d'un sostre que constitueix el pas més exigent de la via (6a).
Arribem a l'arbre que com va dir en Mamerto deu de ser l'arbre abraçat amb més força en aquests 53 anys que té la via.
Damunt de l'arbre es devia muntar una reunió doncs hi ha una plataforma prou còmoda. Tirem amunt. Veiem el cap d'un buril rovellat. Ara escalem per una placa (V+) on en algun moment ens hem de posar dins de la fissura o pujar per la placa. Al gust del consumidor.
Arribem al coll entre l'agulla de la Pera i la del Víctor. Aquí es pot muntar una reunió doncs hi ha la instal·lació.

Per acabar de fer l'escalada hem de pujar uns metres per una petita fissura (IV+ - V)que arriba fins a una instal·lació d'escalada esportiva amb un mosquetó per on baixarem.
Descens:
Si portem una corda de 60 metres us poden baixar amb el grigri - doncs la via està dissenyada actualment com una via d'esportiva, o rapelant si heu fet les dos reunions.
Aproximació: 
A Camarasa prenem la carretera C-13 en direcció nord. Als dos quilòmetres trobem el pont de l'Illa o del Pastor sobre el Segre. No cal travessar-lo sinó que prenen la carretera estreta en direcció a la Central de Camarasa (no hi ha cap cartell). Un quilòmetre i mig aproximadament trobem un sender que puja per la dreta. Aparquem a prop.
Accés: 

Agafem el sender i pugem vers una torre de la llum (2 min.) i anem a buscar l'altra base. Pugem per un esgraó metal·lic. Anem pel camí principal.
Ja hem passat les agulles quan agafem un sender que surt a l'esquerra amunt (5 min.).
El corriol ens duu al coll que separa les agulles de la Pera i del Víctor de la paret principal. Ascendim per uns esgraons ficats a la roca. Les parets estan farcides de parabolts però no veiem cap de fàcil. Tot està molt dret. Al peu de les vies hi ha una pedra empegada amb el nom de la via.
En el centre hi ha una profunda bretxa que comunica el vessant est de la paret amb l'oest. El sol aquí només toca de les 2 a les 4 h. La resta del dia hi ha ombra. Ideal per escalar a l'estiu. Aquí és on comença la via Normal a la Pera (7 min.).

FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: 6a 
Desnivell: 30  metres. Es pot fer en una tirada o en dues.

Temps d'aproximació: 7 minuts.

Temps de descens: 5 minuts.
Grau d'exposició: Baix
Roca: Calcària de qualitat.
Via equipada amb mentalitat esportiva.
Orientació: Est, però en estar situada en una mena de bretxa on l'orientació poc importa. Sol, lateral, només a mig dia.
Via oberta per: Víctor Luque i Manel Cortés del Centre Excursionista de Lleida el 16 de desembre de 1962