I LOVE CLIMBING A LA GORRA FRIGIA: LA VIA CARLES

Pujant la via de l'Adrià

Feia dies que li teniem ganes. A l'hivern el sol li toca poca estona, cal esperar que el dia s'allargui doncs el sol es va amagant per l'esquerra i ens arriba l'ombra. Avui era el dia indicat i hem escalat tranquil·lament sense patir gens d'estres. Potser el patien les cordades que anaven darrera nostre doncs és una via - com la de l'Adrià - que es fa molt doncs pots pujar amb el funicular i la visió de la muntanya ´de cala Montserrat és impressionant. Sols per fruir.
Descripció de la via:
Ens situem a la cara nord de la Gorra Frigia o Gorro Frigi que en aixó no ens posem d'acord. Dalt ens queda una creu de ferro que està una vintena de metres per damunt nostre. El primer llarg hi passa a uns 4 metres pel costat, deixant-la a la dreta.
1r tirada (IV - 7 parabolts - 30 metres): Sortim del camí i ens enfilem recte amunt seguint unes xapes que havien sigut verdes doncs ara estan mig esborrades. Curiosament es veu més el burils/"cascillos" amb pintura verda que havia abans que no pas els parabolts d'ara. Ens costava molt localitzar les assegurances, potser era la llum.

2n tirada (IV - IV+ - IV - 6 parabolts - 35 metres): Es puja prou bé fins arribar a un punt que per la dreta arriba unaressalt vertical. Per l'esquerra sembla més fàcil i els ulls se m'anaven cap a l'esquerra buscant un parabolt però no veia cap; fins que finalment he mirat a la dreta i he vist dalt del ressalt un parabolt. Una mica abans n'havia un altre ja que la via està ben equipada, en aquell moment m'ha semblat V- però totes les ressenyes hi posa IV+. La línea de la via de l'Adrià va uns metres més a la dreta.

3ra tirada (IV+, V+/A0, IV - 6 parabolts i un buril - 20 metres): Davant tenim el llarg clau de tota la via. Des d'avall ja es veu una fissura que fa una mena de serp. Cal arribar-hi (IV+) i llavors pugem per la placa de la dreta. Curiosament, a l'esquerra en la fissura hi ha un buril que va prou bé per superar el pas. Ara la paret es posa vertical, però dreta, dreta. Hi ha presa petita i agraïda, però. Són uns 5 metres però intensos (V+). Menys mal que després la cosa es calma (IV).
4rta tirada (IV - 6 parabolts - 35 metres): Ara entrem al camp de patates per on vam passar quan vam fer la via Badalona. És un plaer trobar preses a tots els costats i bones, no has de buscar sols és qüestió de triar. Estem ben enlairats però ens trobem com a casa.

5na tirada (III - IV+- IV - 5 parabolts - 30 metres): La paret s'aplana. Fem cap a la feixa que acaba donant la forma de gorra a la Gorra Frigia. No veig assegurances però el terreny és molt fàcil i no pateixo. Quan em dono compte m'he saltat la pujada original de la via i surto per la feixa per on van la majoria de les vies. Vaig pràcticament caminant. He pres les dades del blog del Col·leccionista de vies (com les assegurances i els metres). Hi ha un pas que exigeix fer un bon tirapits per superar la rebaba de la feixa i ja estem dalt de l'agulla, segons el diu el Lluís que la va fer l'any passat.
Descens:
Nosaltres hem baixat com hem fet sempre per la via normal. On cal fer dos ràpels de 25 i 20 metres aprox. Baixar pel bosquet penjat i finalment fer un flanqueig a l'esquerra exposat des de que van traure les cadenes.
Però hem vist que els companys que feien la via de l'Adrià ho han fet millor que nosaltres. Han baixat els 15 primers metres de rapel i llavors han anat a la dreta (repelant) per anar a buscar una instal·lació que amb un rapel de 40 metres ens permet sortir una mica més avall del collet de la Gorra. Em sembla que no tornaré mai més a fer el flanqueig exposat de la via normal.
Seguim la canal pendent fins sortir de nou al camí del funicular (20 min.). Cadascú que baixi o pel camí de Santa Anna (45 min.) o pel camí de sant Miquel (45 min.).
Aproximació:

La forma més còmoda és des del Monestir prendre el funicular de sant Joan i preneu el camí de sant Jeroni. Travesseu les Magdalenes i en 5 minuts ja esteu al peu del Gorro Frigi. Cal buscar la creu i la fissura en forma de serp per orientar-nos bé en la paret. Parabolts pintats de verd (costa de trobar-los)

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD+ (A0)

Desnivell: 150 metres. 

Temps d'aproximació: 5 minuts (amb el funicular).

Temps de descens: 1 h 10 min. 
Grau d'exposició:  Baix.
Material: 7 cintes exprés i reunions.

Roca: Conglomerada, sorprenent bona.

Orientació: Nord-est. A l'hivern hi toca l'ombra, cal esperar que el dia es faci una mica llarg.
Via oberta per: A. Cardona, el 5 d'abril de 1987. Reequipada pel mateix aperturista l'any 2010