LA LÍNIA LÒGICA: VIA NORMAL A LA MOMIETA

No hi ha com anar a escalar amb un bon company de corda. L'Albert Cogul transmet seguretat. Tot i que juga en una lliga molt superior a la meva ha decidit acompanyar-me a fer dues de les vies més clàssiques de Montserrat. Un escalador montserrati sempre frisa per ensenyar els tresors de la muntanya santa: La normal a la Momieta i la normal a la Mòmia. Dues vies que se li han tret algun ferro per mantenir el regust de l'antigo encara que això significa que no puja ara gaires cordades. Els bons perquè són molt bons i els dolents perquè no tenim assegurances. El que tenim és un bon amic que ens permet escalar aquesta via amb les seves meravelloses explicacions.
La via té una lògica aplastant. Pugem caminant entre la canal de les dues momies fins trobar una feixa (primera tirada) després pujar per un pany de paret dret on cal navegar fins la balma de la segona reunió (un palau penjat) on m'ha explicat l'Albert que havia hagut un sofà, millor dit, uns seients de darrera d'un cotxe on contemplar el reguitzell d'agulles i ara pujar per costat de l'orella (antigament l'agulla era coneguda amb el nom de l'Orella de la Mòmia fins al cim però ara us anem a explicar millor el recorregut.

La balma del sofa

Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - IV- - IV+ - 20 metres - dos parabolts i un pont de roca poc útil): A la dreta es veu una corsina que hem d'assolir. El primer pas és prou complexe (IV+, algun el passo de V) ja que en arribar a la feixa les preses són romes. Hi ha una fissura on caldria posar un friend mitjà per protegir el pas al segon de la cordada.
Ara ens toca anar per una cornisa prou còmoda (IV-) on trobem un parabolt, poc després un pont de roca i un altre parabolt. La feixa es va estrenyenti anem sortint a la paret i cal fer un pas de IV+. La reunió està allí damunt.

2na tirada (IV+ - IV - 30 metres - un parabolt i un pont de roca): Sortim per la dreta. Damunt veiem l'únic parabolt del llarg. No cal anar-hi directe sinó millor navegar per la dreta (IV+). Damunt tenim el pont de roca i ara ens anem a l'esquerra per on puja un camp de patates. M'imagino que hi ha algun merlet que es pot cintar però l'Albert no el posa i jo de veig que cauria per sota de la reunió. Ara tira a la dreta. Hi ha un pas de decisió (IV+) doncs anem a cercar una mena de contrafort. Ara la dificultat ja disminueix (IV). Posa un tricamp petit en una fissura que li entra "a huevo".
Arribem a l'Ull de la Momieta on hi ha la reunió (és on havia el sofà).

3ra tirada (IV - 40 metres - un pont de roca): Sortim per l'esquerra del palau i ens tornem a posar a la paret. Per l'esquerra hi ha una fissura que dibuixa l'Orella per on es puja sense gaire dificultat (IV). Hi ha moltes savines on es pot assegurar molt bé. En arribar dalt trobem la reunió però encara ens queda 5 metres per pujar al cim que fem caminant.
Descens:
A l'altre extrem tenim la instal·lació de ràpel. Instal·lació tipus ferralla però no l'arrancareu pas. Es fa un rapel fins l'inici de la via, primer fins al coll entre Momieta i Mòmia i després per la canal herbosa de l'esquerra. Són 55 metres. Es pot fragmentar en dos rapels, fins al coll i abaix. Tornem pel camí de pujada. Nosaltres vam anar a fer la Normal de la Mòmia i vam flanquejar pel peu de l'agulla (11 min.)
Aproximació:
Del monestir agafem el camí a Sant Jeroni pel fons del Monestir. Comencem a pujar escales dels pobres (segurament es diuen així pels que no paguen el funicular).
11 min. Pas del Francés entre roques.

18 min. Esplanada de l'ermita de Santa Anna. Abans d'arribar trobem un cartell que ens indica el refugi de Sant Benet. Diversos trencalls.
28 min. Ermita de Sant Benet. Agafem un sender que surt per la porta d'una tanca sense una funció definida. Poc després agafem el sender de la dreta cap a l'ermita de Trinitat.
30 min. Abandonem el sender i prenem un corriol que surt a l'esquerra. Hem passat els desploms de la Trumfa.
Els primers metres del corriol no són gaire evidents però aviat sortim a un codolar i viem la Momie i la nostra via a la Momieta. Ara només ens falta encarar-nos amunt pel roquisar.
37 min. Canal entre la Mòmia i la Momieta.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+.
Desnivell: 90 metres. 

Temps d'aproximació: 37 min.

Temps de descens: 30 min.
Grau d'exposició: Mig. La via l'any 2013 va ser parcialment desequipada per Cesc Rosel que ho argumenta a http://escalesrodones.blogspot.com/2013/10/deixant-de-fer-pastissos-la-normal-de.html
Via semi equipada.
Material: friends, bagues llargues, 5 cintes i reunions.
Orientació: Est.
Via oberta pels manresans J. Caselles, Subirana, Vignoli i Serrat el juny de 1943. 
Jaume Caselles va ser un dels millors escaladors dels anys trenta i de la postguerra. Per anar a escalar a Montserrrat anava molts cops caminant des de Manresa. Generalment era el primer de la cordada. En els passos difícils preferia fer-los descals, amb una corda alemanya de 30 metres.
Veure més informació a la via Normal de la Mòmia.