ENTRE EL MITE I LA REALITAT: EL SERRAT DEL MORO O MONTCAU

L'altre dia quan vaig fer l'entrada al Cavall Bernat de Sant Llorenç  vaig demanar si algú sabia escalades anteriors a Catalunya. Algú em va comentar que al llibre Josep Fatjo Historia de l'escalada a Montserrat apareixia una altra escalada anterior. I mira que el llibre l'havia llegit i tenia noció dels fets... així que avui que no he trobat company per anar a escalar he decidit anar a fer aquesta escaladeta en solitari. Si no pujo el nivell de les escalades aviat podré deixar a casa la corda i els peus de gat!!!
Veure dades històriques que justifiquen aquesta sortida.

El Montcau és una agulleta cònica que hi ha al serrat del Moro. Amb els seus 1205 metres deu de ser el segon, o el tercer cim, més alt de Montserrat.
Descripció de la via (Aresta sud-oest):
Anem a buscar l'aresta sud-oest. Anem flanquejant sense cap mena de dificultat, amb tendència a anar a baixant.
Arribem a l'aresta sud-oest. Els primers metres són una placa tombada per on pugem sense cap mena de problemes (II) fins una canal on hi ha el pas més compromés (III+) però si volem ens podem agafar a una cadena. Aviat torna a tombar la paret. Vaig pujar sense encordar-me.
Una mica abans de la cadena hi ha una instal·lació del ràpel.
Arribem al cim.
Descens:
Baixem una mica cap al nord - heliport - i veiem a sota dues anelles de ràpel. Són 30 metres fins a la base.
Descripció de la via (nord):
Com la cosa m`'ha semblat poc un cop he fet el ràpel, aprofitant la corda pujo pel vessant nord. Tampoc no es gaire cosa. Una rampa de III amb dos resalts. El primer el pujo una mica per l'esquerra i l'altre l'agafo recte (III+).

Descens:
Ràpel de 30 metres. Podem pujar a la Miranda del Moro - amb l'antiestètica antena, però una vertiginosa visió de la paret de l'Aeri.
Vaig decidir baixar per la canal de Sant Jeroní per on havia pujar (1 h.).
Aproximació:
Aparquem al monestir de Santa Cecília i agafem un camí carreter que puja fins un dipòsit on anem a la dreta, sortim al GR i continuem per la dreta.
7 min. Deixem el Gr i agafem un sender que surt del costat d'una pilona de la llum. Anem a pujar per la Canal de Sant Jeroni que puja molt dreta i és l'accés més directe.

La canal de Sant Jeroni
des de l'aparcament

14 min. Trobem una cadena (uns 10 metres) que es poden evitar anant per un corriol que surt a la dreta. Més amunt hi ha un passamà que protegeix un flanqueig. Hi ha trams que la torrentera s'ha endut el terreny i cal anar amb compte. Potser el pas més exigent és un tauló per on hem de pujar amb l'ajut d'una corda. Pesada feixuga embolcallats de boix, grèvols, teixos... un espai de vegetació esponerosa.
1 h 6 min. Coll (1169 m.). Anem a l'esquerra sseguint el corriol que puja a les antenes de la Miranda del Moro, una mica abans d'arribar veiem un heliport a la base del Montcau.
1 h 13 min. Heliport. Anem a buscar l'aresta sud-oest o la via nord.
FITXA TÈCNICA: 
ARESTA SUD - OEST
Dificultat: III, negociable amb una cadena. 
Desnivell: 45 metres. 

Temps d'aproximació: 1 h 13 min.

Temps de descens: 1 h.
Grau d'exposició: Baix 
Via desequipada.
Material: No cal encordar-se.
Roca: Conglomerada i ferma.
Orientació: Sud-oest.
Història: Segurament va ser el lloc triat per pujar el 24 de setembre de 1851 per en José Pujol y Francisco López per escalar el Montcau. 

Canal superior on hi ha la cadena (aresta sud-oest)

Al Diari de Barcelona va aparèixer publicada una carta on uns igualadins informaven d'aquesta gesta que havien contemplat des de l'ermita de Sant Jeroni. Primer es van pensar que eren uns ocells però després es van adonar que eren humans. Durant el descens van témer alguna desgràcia que els fes perdre la vida i els van estar esperant a baix fins poder parlar amb ells. Curiosament afegeix que potser es tractava d'un dot que hauria fet algú d'ells en els seus viatges 39 viatges a Amèrica. Sembla ser que el segon havia fet feia un mes als Alps el cim del Montblanc.
ARESTA NORD
Dificultat: III+
Desnivell:  30 metres. 

Temps d'aproximació: 1 h 13 min.

Temps de descens: 1 h.
Grau d'exposició: Baix 
Via desequipada.
Material: Corda, es pot llaçar algun merlet.
Roca: Conglomerada i ferma.
Orientació: Nord.