COMBINACIÓ AL PURO: VARIANT GUTIERREZ - JOPUMA - FIESTA VIKINGA

Primers metres
Aquesta combinació de vies no es meva sinó que la vaig veure al blog sisbemessanapren i em va semblar prou interessant per quan pugués encabir-la a l'agenda dels companys anar-la a fer. No m'ha defraudat gens. La sortida per la Fiesta Vikinga és una mica més exigent que la Jopuma i l'entrada directa de la variant Jutierrez és una tirada ideal: potent amb un V mantingut.
Així doncs comencem per la variant d'entrada a la Jopuma o entrada Gutierrez i ens plantem a la primera tirada de la via Jopuma, la gran clàssica, i en lloc de continuar per la Jopuma, anem a buscar la Fiesta Vikinga més protegida i més exigent. Anem a explicar aquest garbuix.
Descripció de la via:
És la primera via que trobem en arribar al peu del Puro.
Arribant a la segona reunió
1ra tirada (V - 14 parabolts - 32 metres): Pugem per una placa que ens duu a un bloc que superem amb força de braços. Flanquegem a la dreta. Ara pujarem per una canal on trobem una reunió que generalment no es fa anar.
La canal acaba amb un diedre amb les preses justes per pujar. Arribem a la reunió que resta a la nostra dreta. La tirada és de V encara que molt mantinguda, en algun lloc he vist que posen algun pas de V+. Personalment penso que V. Llarg molt xulo.
Anem uns metres a la dreta i arribem a la reunió de la via JOPUMA. Caldria pujar caminant, ara hi ha una cadena i una corda per assegurar aquesta ascensió que abans era prou compromesa. Per la paret puja la Variant anònima, més interessant que pujar grimpant.
Ressalt de l'antiga agulla
2na tirada (IV - 25 m. - 3 parabots i un pont de roca a la sortida): Pugem sense gaires assegurances per una mena d'aresta fins una sabina on hi ha la reunió. Aquí a la sabina podem veure a la dreta que hi ha un arbre. Per aquí pujava la via original que van fer en Manel Cortés, Víctor Luque i M. Mallol a l'agost de 1962 que van arribar fins al peu del collet entre l'agulla i la paret i des d'allí van flanquejar a l'esquerra a sortir uns metres damunt de la sabina.
Fem la reunió en la sabina.
3ra tirada (V - IV+ - 35 metres - 7 parabolts): La via JOPUMA tira recta amunt. Nosaltres flanquegem a l'esquerra per anar a buscar la línia de la Fiesta Vikinga, més protegida, encara que el primer parabolt que xaparem no el veurem en el flanqueig però només es qüestió de seguir la línia de xapes que baixa d'un ressalt - antiga agulleta.
Passem per la vora d'una petita savina que ens pot ajudar per orientar-nos. Hi ha la darrera reunió de la Fiesta que saltem. Arribem al ressalt de l'agulleta. En fer la primera escalada en Manel Cortés va adonar-se que aquella agulla es movia i va vaticinar que algun dia cauria. Han calgut 52 anys perquè caigués. Ara no hi és. 
Anem per l'esquerra del ressalt. Cal pujar-se a la plataforma de l'antiga agulla (segurament el pas que més m'ha costat) i sortim a l'aresta. La JOPUMA puja per l'aresta, així que anem a buscar els parabolts que pugem uns metres més a l'esquerra (IV+). Per aquí ja vaig pujar la primera vegada que vaig coronar el Puro.
Descens: Muntem un rapel pel vessant esquerra de la paret. És un rapel volat de 60 metres que ens deixa en una plataforma que hi ha a l'inici de la via directa al Puro. He rapelat per la separació que hi ha entre l'agulla i la paret - hi ha un arbre al mig que embolica molt -, d'altres vegades havia rapelat per on havia l'agulleta i sempre teniem problemes per recuperar la corda. Avui he baixat per l'extrem esquerra - per on puja la fiesta Vikinga, la Directa ... i crec que és la millor solució.
Aproximació
Primers metres

A Camarasa prenem la carretera C-13 en direcció nord. Als dos quilòmetres trobem el pont de l'Illa o del Pastor sobre el Segre. No cal travessar-lo sinó que prenen la carretera estreta en direcció a la Central de Camarasa (no hi ha cap cartell). Als dos quilòmetres, després de vorejar el riu, arribem a l'entrada de la Central, on hi ha un aparcament. Indret conegut com el Dispensari. 
Accés: Prenem un senderó costerut que surt a la vora d'un plataner amb una marca de color verd. Als 2 minuts arribem al peu de l'agulla del Puro. 

FITXA TÈCNICA

Dificultat: V
Desnivell: 90 metres. 
Temps d'aproximació: 2 minuts.
Temps de descens: 2  miuts. Ràpel de 60 metres, pel vessant nord. Cal posar-lo bé ja que les cordes arriben molt just al peu de la paret. Hi ha reunions intermitges si es vol de tirades que pugen per aquest costat.
Grau d'exposició: Baix.

Via equipada.
Material: 14 cintes i  reunions. 
Roca: Calcària.
Orientació: Oest. Matí ombra i a la tarda sol.

Comentaris

  1. A mi aquesta combinació de vies em va agradar molt !!
    Salut i a escalar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu dir-ho però Joan tens tota la raó. És més bonica que la JOPUMA que és la clàssica del Puro. De fet la primera vegada que vaig pujar si que vaig pujar per la dreta de l'agulleta però no vaig pujar per l'aresta sinó per on puja ara la festa Vikinga que llavors encara no existia.

      Elimina
  2. Deu ser una escalada a l'ombra no? me l'apunto!! Enhorabona pel blog.

    ResponElimina
  3. Al matí toca l'ombra i a la tarda el sol. Gràcies pels comentaris.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR