SILUETA MONTSERRATINA: LA TROMPA DE L'ELEFANT

Les agulles de Montserrat han deixat córrer la imaginació dels excursionistes amb els seves belles siluetes i se'ls ha posat noms ben imaginatius. Però l'agulla que no cal recorre a la fantasia perquè la reconeixem per la seva similitud, és l'Elefant amb la seva característica trompa. És una escultura real gegantina. Hi ha una via decidia que puja per la trompa: La Boy - Roca. Us atraurà des del dia que us fixeu en l'Elefant.
Descripció de la via:
1ra tirada (III+ - 1 parabolt - 55 metres): Pugem per una rampa amb tendència a la dreta. Hi ha un cap de buril que no serveix de gaire cosa. També hi ha una pedra ideal per ficar-hi un merlet, encara que ens queda baixa, algun forat per posar algun friend petit... però pugueu molts metres - fàcils - però sense posar-hi res. Finalment, quan comença una mena d'esperó, que dibuixa la trompa de l'Elefant, hi ha un parabolt que us indica que damunt vostre hi ha la reunió. En una placa rosada trobem -  costa de localitzar - lareunió. Home, costa si es posa que hi ha 45 metres de llarg quan la tirada en fa 55.  Hi ha una entrada lateral que puja per unes escales i estalvia aquests primers metres poc protegits.
2n tirada (IV+ - 30 metres - 2 parabolts): Sortim per la dreta. hi ha una llastra on podem posar un tascó petit. Pugem per una mena d'esperó ascendent (la trompa). Anem principalment per la dreta de l'esperó. Tram molt fotogràfic (encara que em vaig quedar sense piles a la màquina de fotografiar).
3ra tirada (V- 6a+/A0/A1e - 30

Primer llarg. Una altra cordada començant el tercer.

metres -.1 clau - 13 parabolts - 3 burils que de poca cosa us podran servir): Estem en la tirada clau de la via. Anem a agafar una bona trompa... Té l'encant que es pot força en lliure 6a+, fer-la fent un encadenament d'A0, o bé, agafar els estreps i pujar tranquil·lament com van fer els primers ascensionistes. A triar.
Els primers metres són de V fins arribar a la recula de parabolts. En el requipament de la via es va tenir molt clar que calia canviar l'equipament obsolet però no afegir més ferralla. Només es va deixar els ferros que podien malmetre l'estructura de la roca. Pugem per la part més clara de la paret.
En la part superior hi ha un llaví que constitueix la principal dificultat de la tirada. Uns metres més amunt trobem la reunió, una mica estreta).
4ta tirada (IV - 30 metres - 3 parabolts): Sortim per la dreta. Aviat veiem que estem navegant per un camp de patates molt agraït. Hi ha cordades que enllacen aquesta tirada amb la següent.

Acabant el segon llarg

5na tirada (IV - 15 metres - 2 parabolts): Continuem pel camp de patates. Els parabolts es veuen des de la mateixa reunió i no caldrà ni navegar. La reunió està situada uns metres abans del cim de l'agulla.
Descens:
Assolim el cap de l'Elefant i anem a la dreta per descendir un pas "tonto" que ens duu a un collet que hi ha entre l'Elefant i la roca de Sant Salvador. Hi ha un parabolt per si es vol assegurar el pas encara que només és un salt de decissió. Quan estàs dalt no et dones compte de la distància real del salt, de baix te'n rius dels dubtes que tenies dalt.
Baixem per una estreta xemeneia i anem a la dreta fins arribar a l'extrem i baixem una placa - amb un xic de compte - i anem a la dreta i enllacem amb el camí principal. (12 min.)

Darrera tirada

Anem a l'esquerra, passem per sota de la Prenyada i aviat sortim al revolt on hem començat
l'escalada. Continuem avall fins al refugi de Sant Benet (21 min.) on fem un parell de cerveses amb l'amic Mercader de Lleida. No sabíem que estava fent de guàrdia al refugi. Fem petar la xerrada i ens explica ascensions que esdevenen nous projectes per la zona.
Baixem pel camí de baixada fins al Monestir (43 min.).
Aproximació:
Del monestir agafem el camí a Sant Jeroni pel fons del Monestir. Comencem a pujar escales dels pobres (segurament es diuen així pels que no paguen el funicular).
11 min. Pas del Francés entre roques.

Primer llarg

18 min. Esplanada de l'ermita de Santa Anna. Abans d'arribar trobem un cartell que ens indica el refugi de Sant Benet. Diversos trencalls.
28 min. Ermita de Sant Benet. Agafem un sender que surt per la porta d'una tanca sense una funció definida.
35 min. Revolt molt marcat a l'esquerra. Deixem el camí principal i agafem un senderó proper que ens duu a peu de via. Mirem amunt. No tenim cap mena de dubte d'estar a la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V dificultat màx. obligada. Es pot ferel tercer llarg net 6a+/ agafant-se encadenament de AO/ pujant amb els estreps.
Desnivell: 160 metres. 

Altres cordades fent cua al tercer llarg

Temps d'aproximació: 35 min.

Temps de descens: 35 min.
Grau d'exposició: Mig. Els trams fàcils no estan protegits i la roca no permet gaire joc de material.
Via semi equipada.
Material: 14 cintes, friends petits, tascons petits, estreps (si aneu justets de grau) i reunions. 
Roca: Conglomerat de qualitat.
Orientació: Sud-est.
Via oberta per: Josep López (Boy), M. Roca i I Gancedo l'any 1959 (no 1960, com em vist en algunes ressenyes). Fou reequipada per Anna Xicota i Pere Tutusaus l'any 2008 respectant l'equipament incial dels aperturistes.