LOVE CLIMB: L'AGUELLETA DE L'OS

Anys 70 en Quim Lores fent el salt de gegant
Si no sabeu on està l'Aguelleta de l'Os crec que teniu menys de 50 anys i no sou escaladors de les terres de ponent. Als anys 70 tothom anava a fer l'agulleta. Ara amb els anys ha quedat oblidada ... Em recordava el Mamerto que el malaguanyat Juan Jo Dolado (mort a Terradets l'any 1980) portava a escalat a tothom que s'iniciava a l'Agulleta. És que al dalt té una sorpresa que no us desvetllaré fins al final de l'article.
La colla del dimecres anàvem amb tot de material flotant però hem trobat algun parabolt i hem posat algun clau - vell - i ara es pot fer amb comoditat.
Per a mi també té una significació molt especial doncs fa un parell d'anys va caure el meu company d'escalada i va patir un accident molt greu. Per algun moment vaig pensar que em se quedava allí al terra.
Descripció de la via:
Cal pujar per la primera tirada de l'Esperó sud.
1ra tirada (III+ - IV+ - 35 metres - 1 pont de roca, 6 parabolts):
Sortim per una placa (III+). Trobem una vella reunió que no fem i ens encarem cap a una marcada xemeneia per on ens entafonem. En els darrers metres sortim per la dreta fins arribar a una reunió amb un parell de claus i un buril.
Abandonem la via de l'Esperó Sud que continua per la dreta i nosaltres entrem al Jardí.
Hem de pujar uns 30 metres per l'herbassar. Fa uns anys no havia corriol però ara veig una mica de rastre. Per l'esquerra surt la via de l'Aresta Puki-Nuki.
2na tirada (IV+ -30 metres - un pont de roca - 3 claus - 3 parabolts):
Pugem per una placa, la roca sembla que t'acarona d'agradable que és. Arribem a un replà, a uns 15 metres, on antigament es muntava reunió que actualment és totalment innecessària. Ara no pugem tan per placa sinó que anem per entre blocs. L'agulla s'estreny i cal anar a un costat i a l'altre i la sensació de vertigen augmenta. Hi ha algun pas que ens exigeix fer algun pas atlètic.
Arribem al cim de l'agulla on hi ha dos ponts de roca i un parabolt.
Mamerto al cim de l'agulleta
3ra tirada (- 4 metres - ): L'agulleta està separada per un metre de la paret, així que ja podeu agafar una mica de revolada i fer el salt de gegant. A l'altre costat hi ha un altre parabolt que protegeix aquest espectacular pas.
4ta tirada (IV - II+ - 20 metres): Superem uns 5 metres, ja en la paret de sortida. Ens assegurem en el parabolt del salt de gegant. Sortim a la carena que seguim a la dreta (II+) sense dificultat però vigilant on posem els peus. Arribem a un arbust i muntem reunió.
Des de dalt de l'agulleta, abans de fer el salt
Descens:
Seguim un senderó ben marcat amb tendència a la dreta i avall, encara que hi ha molts corriols i resulta fàcil de liar-se una mica. Hem de voltar la paret de l'Os pel darrera fins sortir a una pista que ens deixarà en la carretera per on farem els darrers metres (18 min.).
Aproximació:
Pugem per unes grapes amb una cadena al peu de l'Espero Remacha. I sense arribar a la placa girem a la dreta per anar a buscar l'inici de la via (ni un minut).
Accés:
Prenem la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa. En el km. 10 busquem un aixamplament de la carretera on aparcar. Les grapes estan situades al costat.



FITXA TÈCNICA
Dificultat: IV+

Desnivell:  35 (1ra tirada Esperó Sud) + 30 (agulleta de l'os) + 20(carena de sortida)
Temps d'aproximació: 1 min.
Temps de descens: 18 min.
Grau d'exposició: baix.

Orientació. Sud (a la tarda queda a l'ombra)
Roca calcària sorprenent molt bona. Dalt són blocs. Atenció en el cim hi ha una bloc que es mou.
Via equipada.
Material: 7 cintes i  reunions.
Historia: Primera ascenció: Rosendo Oliva i Enric Sabater el 11 d'agost de 1974. Primera ascensió femenina: Rosendo Oliva, Nenina Benet, J. Castelló i Maruja Betui, el 8 de maig de 1975.

Comentaris

  1. Hola Bon dia. Saps quines dates i qui va obrir aquesta via? Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Prunera, no sé qui va obrir aquesta vía. Ja es feia als anys 70... Al llibre de Jordi Marmolejo i Joan Escuer no ho dit. De totes formes fare un parell de consultes...

      Elimina
    2. Va ser l'Enric Sabater i Rosendo Oliva l'11 d'agost de 1974. La primera femenina (i segons mundial ) va ser també Rosendo Oliva, Menina Benet, J. Castelló i Maruja Betui (8-5-75)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR