dissabte, 17 de setembre de 2011

EL SABERDO, L'AGULLA OBLIdADA

El Sabardó es troba entre l'agulla del Puro i les agulles del Víctor i de la Pera. Són les més emblemàtiques de la zona de Camarasa. El Sabardó, resta oblidada entre les seves germanes, no busqueu cap ressenya per internet. Però la seva escalada interior, per una canal-xemeneia té força interessant. La via està semi-equipada, encara que es de fàcil protecció amb friends i tascons.
La via Normal fou oberta per X. Garreta, E. Valentí i E. Bach l'11 d'abril de 1971 del Centre Excursionista de Lleida. Durant força anys foren els principals aperturistes de vies de dificultat de la zona encara que aquesta té una dificultat moderada.
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Primer llarg ( IV - 15 metres): En situem en la canal-xemeneia de la dreta de l'agulla. A l'esquerra hi ha un primer parabolt, a l'esquerra. Poc després em de contornegem una figuera per la dreta on trobem un altre parabolt. Dalt anem caminant. Segon llarg (V- - 40 metres): La reunió està instal·lada on es redreça la canal. Hi ha de tot: un parabolt, un buril, un buril molt bell i un clau. Tirem per la xemeneia. En algun moment entrem i d'altres pugem per oposició amb l'esquena. Alerta aneu amb una samarreta vella. Als pocs metres trobem un gran lledoner que ha crescut prodigiosament en l'esquerda. El voltem i aprofitem per posar un parell de bagues. Dalt la progressió és una mica més incòmoda (V-) però de bon protegir. Hi ha també un buril. Es pot fer una reunió en un bloc que trenca la línia de la paret. Nosaltres vam preferir pujar fins la separació de canals.
Tercer llarg (V+ o III + - 20 metres): Anem per la canal de l'esquerra fent reunió en unes bagues agafades en uns blocs. Als pocs metres trobem un altre parabolt a l'esquerra. Arribem a la separació del Sabardó i el cingle. La via original puja per oposició uns 10 metres fins al cim (III+) encara que nosaltres vam sortir a l'altre extrem de l'agulla i vam veure un parabolt i ens vam enfilar amunt. És una variant oberta per Jordi Marmolejo de V+ - 5 metres amb dos parabolts però amb un pati impressionant.
Des del Sabardo es pot baixar al collet i sortir pel cap del cingle (IV+ - 10 metres). Un cop dalt tirar endavant fins sortir al camí procedent del Pont Penjat. No vam veure cap assegurança encara que hi ha una fisura en la part de dalt.Impressionant visió sobre el Puro.
DESCENS: Hi ha una instal·lació de rapel que amb 60 metres ens permet arribar al peu de la via. Atenció que les cordes no corren del tot bé. APROXIMACIÓ: A Camarasa prenem la carretera C-13 en direcció nord. Als dos quilòmetres trobem el pont de l'Illa o del Pastor sobre el Segre. No cal travessar-lo sinó que prenen la carretera estreta en direcció a la Central de Camarasa (no hi ha cap cartell). Als dos quilòmetres, després de vorejar el riu, arribem a l'entrada de la Central, on hi ha un aparcament. Indret conegut com el Dispensari.
ACCÉS: Prenem un senderó costerut que surt a la vora d'un arbre plataner amb una marca de color verd. Als 2 minuts arribem al peu de l'agulla del Puro. Anem a la dreta. Poc després trobem un passamà que duu a la via Normal o a la JoPuMa del Puro. Caminem uns 5 minuts i ja estem al peu del Sabardó que voregem fins situar-nos a la seva dreta. Pugem a una feixa que ens porta al peu de la canal-xemeneiz. FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V- (si es va per l'aresta cimal V+)
Temps d'escalada: 1 h 30 minuts.
Temps d'aproximació: 5 min.
Temps de descens: 5 min. (en el cas de fer rapel)
Tipus de roca: Calcari.
Material: 2 Cordes de 60 metres, bagues llargues, empotradors i tascons.

6 comentaris:

  1. Enhorabona tot i que ara tècnicament no és difícil, la recorda com una escalada molt guapa.
    Felicitats.

    ResponElimina
  2. El sabardó no és una agulla tant oblidada com sembla, aquest diumenge va comptar amb presència "comepiedras", per repetir un gran itinerar que s'estava quedant a la sombra degut al pas del temps, li hem tret les teranyines i hem confirmat el grau, caracterític en els temps de màxima esplendor de la TAK BAND

    ResponElimina
  3. Ei, Comepiedras volador - casi ens veiem al Sabardó, nosaltres vam anar el dissabte. Ara, oblidat ho està el Sabardó. Tot Déu va al Puro o a la Pera. Tu mateix parles d'una via poc repetida. A veure si passes ressenya. Està en el llibre del Marmolejo?

    ResponElimina
  4. Poc et mires el meu blog, si demanes ressenyes, estan penjades a cada piada, a més procuro posar l'original....., quan parlo de poc repetida no és pas perquè estigui oblidada o sigui una agulla poc concorreguda, és perquè la ruta és del tot selectiva i cal escalar una mica per assabaorir la victòria

    ResponElimina
  5. Ei!!! que el teu blog és dels que més miro. El Sabardó es per disfrutar i assaborir la victòria. D'acord.

    ResponElimina
  6. Aquesta Roger la vam fer amb ton pare

    ResponElimina