VIA OLGA FRONTERA AL SERRAT DEL POLL
La via des de l'aparcament:
Altres ressenyes:
Croquis:
Aigües avall d'Alòs de Balaguer (Noguera) hi ha el Congost del Segre. Un recorregut entre penyasegats molt interessant. Un d'aquests cingles és el Serrat del Poll. S'han obert diferents vies com els Minyons de Terrassa que no vam incloure en aquest recull d'escalades per a tontos per tenir la roca molt trencada. Som tontos però no suïcides. La via Olga Frontera en el mateix serrat del Poll és una altra cosa. Té un xic més de dificultat, però la roca és curiosament meravellosa.
La via fou oberta a l'abril de 1995 per J. Frontera i R. Majo. En poc temps ha esdevingut una via clàssica.
Els parabols en alguns paratges estan prou separats però són els necessaris. Es pot protegir amb nombroses sabines i sempre es pot portar algun friend i/o tascó.
Descripció de la via:
1ra tirada (35 metres - IV+ - 3 parabolts). Cal cercar una fletxa a terra amb les sigles OF per no confondre'ns amb una via que hi ha a la dreta.
Les dues primeres tirades estan una mica brutes de matolls però es fan molt agradables en trobar sempre bon canto. La primera és un mur més dret.
2na tirada (30 metres - IV+ - 2 parabolts). Sortim a una feixa per on anirem caminant una cinquantena de metres. La reunió es munta en un arbre. Davant tenim una característica placa per on va el tercer llarg.
3ra tirada (45 metres - V - 6 parabolts). És el llarg més interessant de tota la via. És una placa que podem veure des de l'aparcament. Muntem la reunió després de pujar unes cornises i en una petita canal. Les preses són les justes i no cal desaprofitar-les. La paret és vertical. Els parabolts aquí són més freqüents. Anem triant en diagonal cap a l'esquerra.
4ta reunió (20 metres - V+ - 3 parabolts i un clau)Escalem per una canal fins sortir a una mena d'aresta a mà dreta i grimpem uns 4 metres pel vessant oposat fins arribar a una nova placa triangular on trobem el pas més difícil de la via perfectament protegit i amb opció de fer un A0.
5na tirada (40 metres - IV+ - 2 parabolts) Comença per una placa com les que hem resseguit abans però menys dreta. Pugem per una canal fins sortir a un replà.
6na tirada (40 metres - IV+ - 2 parabolts i una sabina molt bona) Continuem escalant per bona roca fins la darrera reunió. Quina diferència amb la via dels Minyons de Terrassa on tot es queia!! Uns metres més amunt i ja estem a la carena.
Aproximació:
Des del poble d'Alòs de Balaguer seguiu per la vora del Segre. Fins una font i un pont. Allí preneu una pista. Quan s'acaba la pista hi ha un petit aparcament i ja estem a tocar de la via. Prenem un senderó que remunta amunt fins arribar a peu de paret.
Descens:
Des de la carena anem a buscar una sabina - en el vessant oposat a la via - on instal·lem un rapel de 35 metres que ens duu a una tartera pendent que ens duu al camí del Congost del Segre. En arribar-hi anem a l'esquerra per passar per una passarel·la i sortir a l'aparcament (30 min.)
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+
Temps d'escalada: 3 h 30 minuts.
Temps d'aproximació: 5 min.
Temps de descens: 30 min.
Tipus de roca: Calcari.
Material: Corda de 50 metres, bagues llargues, empotradors i tascons (opcionals).
Evitar anar a l'estiu ja que està encarada al sol i és una via orientada al sud. No és gens agradable escalar a 36 graus!! Alerta a l'hivern amb la boira.
Si voleu veure més fotos:
https://picasaweb.google.com/102516147013049680042/EscaladaOlgaFrontera
https://picasaweb.google.com/111296702221321557345/OlgaFrontera?authkey=Gv1sRgCM6I7Nn7zdfX5wE
Altres ressenyes:
Croquis:
Aigües avall d'Alòs de Balaguer (Noguera) hi ha el Congost del Segre. Un recorregut entre penyasegats molt interessant. Un d'aquests cingles és el Serrat del Poll. S'han obert diferents vies com els Minyons de Terrassa que no vam incloure en aquest recull d'escalades per a tontos per tenir la roca molt trencada. Som tontos però no suïcides. La via Olga Frontera en el mateix serrat del Poll és una altra cosa. Té un xic més de dificultat, però la roca és curiosament meravellosa.
La via fou oberta a l'abril de 1995 per J. Frontera i R. Majo. En poc temps ha esdevingut una via clàssica.
Els parabols en alguns paratges estan prou separats però són els necessaris. Es pot protegir amb nombroses sabines i sempre es pot portar algun friend i/o tascó.
Descripció de la via:
1ra tirada (35 metres - IV+ - 3 parabolts). Cal cercar una fletxa a terra amb les sigles OF per no confondre'ns amb una via que hi ha a la dreta.
Les dues primeres tirades estan una mica brutes de matolls però es fan molt agradables en trobar sempre bon canto. La primera és un mur més dret.
2na tirada (30 metres - IV+ - 2 parabolts). Sortim a una feixa per on anirem caminant una cinquantena de metres. La reunió es munta en un arbre. Davant tenim una característica placa per on va el tercer llarg.
3ra tirada (45 metres - V - 6 parabolts). És el llarg més interessant de tota la via. És una placa que podem veure des de l'aparcament. Muntem la reunió després de pujar unes cornises i en una petita canal. Les preses són les justes i no cal desaprofitar-les. La paret és vertical. Els parabolts aquí són més freqüents. Anem triant en diagonal cap a l'esquerra.
4ta reunió (20 metres - V+ - 3 parabolts i un clau)Escalem per una canal fins sortir a una mena d'aresta a mà dreta i grimpem uns 4 metres pel vessant oposat fins arribar a una nova placa triangular on trobem el pas més difícil de la via perfectament protegit i amb opció de fer un A0.
5na tirada (40 metres - IV+ - 2 parabolts) Comença per una placa com les que hem resseguit abans però menys dreta. Pugem per una canal fins sortir a un replà.
6na tirada (40 metres - IV+ - 2 parabolts i una sabina molt bona) Continuem escalant per bona roca fins la darrera reunió. Quina diferència amb la via dels Minyons de Terrassa on tot es queia!! Uns metres més amunt i ja estem a la carena.
Aproximació:
Des del poble d'Alòs de Balaguer seguiu per la vora del Segre. Fins una font i un pont. Allí preneu una pista. Quan s'acaba la pista hi ha un petit aparcament i ja estem a tocar de la via. Prenem un senderó que remunta amunt fins arribar a peu de paret.
Descens:
Des de la carena anem a buscar una sabina - en el vessant oposat a la via - on instal·lem un rapel de 35 metres que ens duu a una tartera pendent que ens duu al camí del Congost del Segre. En arribar-hi anem a l'esquerra per passar per una passarel·la i sortir a l'aparcament (30 min.)
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+
Temps d'escalada: 3 h 30 minuts.
Temps d'aproximació: 5 min.
Temps de descens: 30 min.
Tipus de roca: Calcari.
Material: Corda de 50 metres, bagues llargues, empotradors i tascons (opcionals).
Evitar anar a l'estiu ja que està encarada al sol i és una via orientada al sud. No és gens agradable escalar a 36 graus!! Alerta a l'hivern amb la boira.
Si voleu veure més fotos:
https://picasaweb.google.com/102516147013049680042/EscaladaOlgaFrontera
https://picasaweb.google.com/111296702221321557345/OlgaFrontera?authkey=Gv1sRgCM6I7Nn7zdfX5wE
Hola gen,nomes un comentari.Aquesta pared te el seu nom original que es PIC DE CASTELLAS.
ResponEliminaUn bon dia el senyor ballart va obrir una via i la va bateijar al seu gust,cosa que no crec del tot correcta pero....
Si us be de gust en aquesta zona hi han mes vies de grau semblant el llibre es al bar del poble
AU SIAU UN GALL ENCANTAT