PEDRAFORCA: VIA PANY

Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar.

En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla.
La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió val a dir que no sols abordar les dificultats de front sinó que busca feixes i canals dissuasòries i sempre per l'indret més evident i menys compromès. La via és molt clars- ho al menys ho sembla - però crec que cal mirar-s'ho detingudament des del refugi Estasen (un altre personatge mític del Pedraforca). Els guardes són uns bons informants. En la paret trobareu claus vells, spits, bagues... que us ajudaran a saber si aneu per bon camí encara que també hi ha moltes vies que creuen la Pany i algun clau posat per algun desesperat que ha perdut la via. Ja veieu tot son dubtes per una de les vies més evidents de la cara nord.Hi ha perill de caigudes de rocs. Caldria abandonar la via si hi ha escaladors per davant vostre, així com si hi ha escaladors a les vies del gat, sobrtot la Homedes, que és força repetida; una vegada superada la balma de les Gralles el perill és raonablement baix.
Descripció de la via:
Prenem una marcada canal a la dreta. En front hi ha la que puja la via Homedes al Gat. Agafem una feixa que aviat abandonem per anar a l'esquerra. hi ha una reunió amb dos claus, i s'ha d'anar a buscar un spit. Segurament, és el pas més compromès de tota la via (IV). Amb botes és més complicat ja que les preses són molt petites i cal adherència; casi recomanable fer-ho amb els peus de gat encara que és l'únic lloc que ens caldran. Seguidament entrem a una canal que seguirem una bona estona fins prop d'un vell pi on iniciarem un flanqueig per l'esquerra (III - 60 metres) fins a una canal a tocar de la paret, seguim per les plaques , ¡ntentant allunyantos de la base de la paret, és on tenim més perill. arribarem al peu d'una balma que alguns anomenen de les Gralles. Sense acabar d'arribar-hi pugem per la dreta (IV-). Evitem una primera canal que està força descomposta. És la tirada més bonica de tota la via. Hi trobarem un parell de claus vells. El primer està sota un tou d'herba que denota que pocs grimpadors l'utilitzen. Trobarem una reunió de 3 spits.
Arribem al Prat, que es immens, i per on anem caminant amb una certa tendència cap a la dreta. En acabar l'herbei se'ns ofereix dues alternatives: - Anar per la dreta a cercar una canal amagada (pintada de color taronja) i per on arriben les vies com la Directa Anglada - Guillemon o el el Gran Díedre de la Cerda- Vergès (ja veieu tots els escaladors de llegenda tenen la seva via al Pedraforca). Pas de IV, molt aeri.
- o be, tirar més amunt com indica una pintura molt marcada en la paret, i és el que fa tothom (III). Anem finalment a la dreta, per una mena de canal, i després per plaques a la dreta, anirem veien pitons; per anar a cercar un ràpel d'uns 12 metres que ens deixa en la canal amagada i enllaçar amb la ruta anterior. Per la canal podem anar una estona caminant, però finalment hem de trepar per l'esquerra (fletxa taronja) en la darrera tirada de la via (III, 40 metres). La tirada és un flanqueig a la dreta que cal assegurar bé, és fàcil però exposat, encabat fem cap a dalt per muntar reunió i donar per acabada les dificultats.
Continuem per una aresta sense cap mena de problema fins al collet de la Cova (2387 m.). Per l'esquerra hi ha una escapatòria marcada de color taronja que mena a la bretxa del Gat i a la tartera de l'Enforcadura. Seguim la cresta, que primer voregem per la dreta, cercant el millor pas, fins sortim a l'aresta. Hi ha una petita bretxa que ens obliga a grimpar (II) però finalment sortim al cim del Calderer (2493 m.). Segon cim del Pedraforca.Descripció de l'aproximació: Aparquem el vehicle un quilòmetre més enllà del mirador del Pedraforca. Hi ha un cable que permet traslladar el material al refugi. Prenem un sender que en menys de 10 minuts ens duu al refugi Lluís Estasen o del Pedraforca (1673 m.). De la part del darrer surt un camí ben marcat amb punts blancs que s'encara cap a la paret i que anem seguint. Cal no nar a buscar uns passamans a l'altre costat d'un barrancó, en aquest punt cap a l'esquerra!!!!
1 hora. Ens situem al peu de dues canals molt marcades. Per la dreta - la més evident - puja la via Pany i enfront l'Homedes al Gat. Hi ha cartells pintats a la paret que ens ajuden a situar-nos.
Descens:
Des del cim del Calderer hem de seguir la carena fins trobar un primer tram de cadena d'uns 15 metres per on baixarem (rapel opcional) per un marcat diedre. Més avall trobarem un altre tram de cadena fins sortir al camí que puja al Pollegó Superior (20 minuts). Baixem a l'Enforcadura (2356 m.). El descens de la tartera de l'Enforcadura esdevé feixuc i desagradable ja que la pedra, amb el pas de la munió d'excursionistes, ha anant baixant i ara ha quedat rostada.
Deixem a l'esquerra la canal que baixa del Gat i els Cabirols amb la balma del Calderer. Posteriorment, menys evident, deixem a la dreta la pujada a la Costa del Dou al Pollegó inferior i després trobem el trencall a l'esqueerra que ens duu fins al refugi Estasen (2 hores).

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Difícil Inferior. Pas de IV obligat al primer terç de l'ascensió.
Temps a la paret: 5 hores.
Temps d'aproximació: 1 hora.
Temps de descens: 2 hores.
Material: Bagues, doble corda per fer tirades de 40 m com a màxim, fisurers no masses, trobareu molts pitons
Obervacions: La paret nord el Pedraforca és immensa i es cal comptar amb algun dubte sobre per on passa la via. Per aquest motiu és recomanable dur el martell i algun clau.

Comentaris

  1. Tot i ser un absolut desconeixedor del tema escalada,puc testimoniar que vaig conèixer personalment el gran Sr.Pañella;un home ferm, un Gran patriota,afable conversador...un personatge mític barrejat entre la gent,sense que s'arribés mai a reconèixer-li el seu mèrit.Sempre el recordaré amb gran respecte i admiració!!*!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR