dilluns, 20 de març de 2017

LA CASTELLASSA DE CAN TORRAS, LA NINETA DELS MEUS ULLS

L'agulla de la Castellassa és segurament la roca més bella de Sant Llorenç del Munt. Aquesta bellesa va atrauré des de sempre els humans que sentien la necessitat d'emparrar-se per les seves parets.
Entre la llegenda i la realitat ens amaga la història d'un pastor que l'any va pujar al cim i no com dalt no sabia baixar. Desesperat es posar a resar i demanar el miracle que li ajudes a descendir-hi a la mare de Déu de les Arenes. Cansat es va posar a dormir i miraculosament va despertar-se al peu de la roca.
La Castellassa és tan singular que és de les poques roques que té un llibre dedicat a les seves parets. Privilegi que també té el Cavall Bernat amb el llibre Història d'una pedra: El Cavall Bernat de Montserrat de Josep Barberà. Però la Castellassa té dues publicacions La Castellassa de can Torras i Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants els dos d'Óscar Masó i Garcia. Les dues publicacions són fruit d'un treball sistemàtic de recerca amb nombroses dades molt interessants.
L'escalada de la Castellassa per la via normal constitueix una autèntica aventura que intercala escalar, caminar entre els abismes, una desgrimpada estranya...
Descripció de la via:
1ra tirada (V - IV+ - IV - 10 metres - sense cap protecció):
Ens situem a l'esquerra de la carena est. Anem a l'esquerra i observem una fissura per on puja la via normal. Hi ha un parell de parabolts petats.
Sense cap mena de dubte si la via estès equipada seria una via que es faria abundantment. Ara sense l'equipament queda reservada als aventurers nostàlgics.
Ens trobem amb una xemeneia - fissura estreta on no podem anar per dins fent ramonage ja que és massa estreta i una mica ens tira endarrere. Només entrar-hi per posar els friends però cal escalar per fora aprofitant el ressalt que tenim a l'esquena per fer una mica d'oposició. No és un pas fàcil. En les ressenyes apareix com a V però potser se li podria posar tranquil·lament un V+.
L'aventatge que té és que es pot equipar amb facilitat amb freinds entre mitjans i grans que permeten protegir els tres primers metres.
Més amunt la paret esdevé menys pendent i es pot pujar amb més facilitat (IV+). En el tram superior la roca té un color rogenc que denota roca de mala qualitat (IV). Hi ha qui diu que escalar en alguns racons de Sant Llorenç del Munt és com escalar per sobre del fang.
Sortim a carena principal on muntem la reunió.
També es pot pujar per la fissura central que hi ha a la part central de l'esperó inicial. Cal protegir-lo i és una mica extraplomat però es pot pujar en V+ o en A1. Cal equipar-lo amb friends.
2na tirada (III+ - II - 35 metres - un buril recuperable i una savina):
Els primers metres són un xic drets. A un metre de la reunió hi ha un buril on cal posar una plaqueta recuperable. Es puja per l'esquerra del buril. Escalada fàcil (III+) però el principal perill és la roca descomposta. Anem per la carena caminant. Hi ha un romaní on hem llegit que algú va llaçar com assegurança. No ofereix cap garantia així que és millor jugar amb els friends petits doncs algun hi cap (II).
Més amunt hi ha una savina que si que llacem i pugem un altre petit mur (III). Arribem al peu de la Gepa i muntem reunió sobre unes potents argolles.
3ra tirada (II - III - 40 metres - una alzina): Anem caminant cap a la dreta passant per un replà prou ample. Passem per sota de la Gepa de la Castellassa.
Per pujar a la Gepa cal tirar carena amunt (III) i quan la paret es torna molt dreta es tira per la dreta a buscar una canal que ens permet ascendir al cim de la Gepa encara que nosaltres no hi vam pujar doncs tenia un aspecte molt trencat. Per l'altre vessant es pot fer un ràpel de 8 metres sobre un arbust.
A l'altre extrem de la Gepa franquejant-la pel replà trobem una alzina on podem posar una assegurança. Arribem a un nou mur que ens permet assolir la Cabreta (III) d'aspecte trencat. Com algú deia si encara no s'ha trencat serà molt que es trenqui avui.
Assolim el cim de la Cabreta i muntem reunió en una alzina i una savina mig seca.
4rta tirada (IV - IV+ - III - 20 metres - manyoc de ferro):
Primer cal desgrimpar uns 4 metres vers una bretxa que separa la Cabreta i la Torre de la Castellassa. El millor es deixar una baga per assegurar-se els primers metres de la baixada. Un cop en la bretxa ens girem i remuntem el mur (IV+) sense cap assegurança fins arribar a uns cables metàl·lics i rovellats a la sortida del mur. Ara ens queda només saltar un parell de blocs (III) per assolir el cim.
Té una estructura trencada. Fa anys ja van tirar un blog que bellugava.
Descens:
Des del cim de la Torre de la Castellassa fem un rápel de 35 metres on hem de tenir present que hem de baixar a la bretxa entre la Torre i la Cabreta per després remuntar un mur d'uns 4 metres. Un cop dalt de la Cabreta continuem el rapel fins a trobar-nos entre les agulles de la Cabreta i la Gepa.
Ara anem caminant pel ressalt fins a situar-nos a l'altre extrem de la Gepa on trobem la instal·lació de rapel que abans ens ha servit de reunió. Baixem fins la primera reunió on fem el tercer ràpel de només de 10 metres fins la base de la Castellassa.
Accés:
Ens hem de situar en la urbanització Cavall Bernat de Matadepera.
Passat el km 4 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles trobem una indicació cap a l'anomenat Camí dels Monjos que seguirem pel mig de la urbanització. En la part alta del carrer del Camí  Moliner hi ha un aparcament on deixem el cotxe.
Aproximació:
Agafem el camí dels Monjos amunt. Passem per la vora d'un dipòsit que ens queda a mà esquerra.
5 min En una collada propera deixem el camí dels Monjos i agafem un sender menys evident que va a al dreta vers el solt de la Codolera. Anem seguint el corriol amb marques grogues i fites.
Ens incorporem a un altre sender més fressant. Anem a l'esquerra.
25 min. Coll de la Castellassa entre els Plecs del Llibre i el turó del Guruguru. Uns metres més enllà ja albirem la silueta de la Castellassa.
Aviat passem pel Mal pas de la Castellassa que consisteix en un ressalt estret de la roca per on passa el camí que ens exigeix caminar amb cura però sense cap mena de dificultat.
35 min. Ens situem al peu de la Castellassa.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV + amb la dificultat afegida del pas d'entrada que és de V
Desnivell: 130 metres.
Temps d'aproximació: 35 minuts.
Descens: 30 min. Sense incloure els rapels.
Grau d'exposició: Miitjà. El pas d'inici de via cal protegir-los amb friends i la darrera pujada a la Torre resta totalment neta de protecció (Iv+)
Via semiequipada: Hi ha les reunions muntades i poca cosa més. Parabolts trencats. Ens podem divertir en alguns moments a posar friends petis/mitjans de dubtosa qualitat.
Material: 3 cintes exprés, reunions i friends.
Roca:Conglomerat però el ciment d'unió en alguns moments és molt poc resistent, especialment el de color rogenc, per això alguns escaladors diuen pejorativament que escalen sobre fang.
Orientació:Est. L'accés està situat en la vessant nord i molts cops la roca es humida i cal extremat les percausions.
Via oberta:  9 de setembre de 1923 per part de Josep Abelló, Marcet, Hans Weichsel Múller i Martí Rovira de la Joventut Terrassenca. & dies més tard va ser tornada a escalar.
Segurament havia hagut intents que havien arribar fins a la Cabreta i la Gepa però havien decidit desdir-se d'escalar l'altira punta de la Torre.

dijous, 16 de març de 2017

REEQUIPAMENT DE LA VIA MARTINETTI - ROS AL CILINDRE: ARA A FRUIR-LA

Mirant ressenyes velles vaig trobar la via Martinetti - Ros al Cilindre. Si parlava amb els escaladors de Sant Llorenç ningú coneixia aquesta via. Tothom es pensava que parlava de la via a la Formiguera que va obrir també el Jesús Martinez "Martinetti". Casualment un dia em vaig trobar al Martinetti i vam parlar de la via. Li vaig enviar una foto i ell em va marcar per on anava exactament la via.
Li vaig demanar permís per si la podíem equipar i lògicament ens va donar el permís per posar algunes assegurances doncs estàvem convençuts que li donàvem una segona oportunitat a una via que mai havia estat gaire concorreguda i li permetíem una segona oportunitat. Per la vegetació que vam trobar creiem que feia més de trenta anys que ningú la feia.
I això que si la feu veureu que és una via superba i a tocar del cotxe.
Descripció de la via:
Ens situem a peu de via, alerta que a l'esquerra estan obrint - reequipant una via nova. La nostra és molt evident doncs damunt nostre hi ha una fissura molt evident que gira a la dreta.
1ra tirada (6a - V/V+ - 35 metres - 4 parabolts i un pont de roca):
A damunt nostre hi ha un pont de roca. Només començar ja trobem una de les principals dificultats de la via doncs trobem un primer tram vertical que hem de superar per anar després a l'esquerra per anar a buscar el primer parabolt. Ara pujarem a tocar de la fissura. L'equipament de la via, especialment en aquesta primera tirada, és just perquè creiem que es pot equipar amb facilitat doncs hi ha unes fissures que valen el seu pes en or. No cal patir per posar els friends, quasi bé els tires i es queden ja ficats de possibilitats que hi ha.
Anem per la dreta de la fissura on ens trobem amb una placa llisa que ens fa xalar de l'escalada. Fa respecte pels que anem justos de grau (V/V+). Més amunt la fissura fa un petit extraplomb i anem a buscar un diedre per on pujarem. Segons l'esquema que em va fer el Martinetti, ell va sortir més a l'esquerra sense abordar aquest diedre però creiem que és més interessant aquesta mini-variant, més atractiva.
2n tirada (V+ , 6a/6a+ - IV+ - 40 metres - 6 parabolts): El primer pas és espectacular encara que resulta menys difícil del que sembla inicialment (V+). Sortim de la reunió amunt i arribem a un punt que la paret es posa vertical, i fins hi tot extraploma una mica. De fet la via original anava una mica més a la dreta - hi ha un clau vella i un pont de roca - però la roca està molt trencada i vam preferir tirar amunt per aquí amb la roca molt més bona. Observeu la diferència de roca entre la primera tirada que és calcària i aquí dalt és una mena de conglomerat. Tot el tram és dret i sense preses bones. El Pepe Pueyo i el Jesús Almarza ho van qualifica de 6a/6a+. Arriba un moment quan la graduació és tan alta que jo ja no sé classificar-la.
Hi ha un parabolt que no protegeix cap dificultat si no que el vam posar per recordar que antigament en aquest punt es feia reunió - i si algú la vol fer per descansar de la tibada -. Ara ja el grau disminueix (IV+) però la roca no és tan bona. Anem per una mena de canal que ens duu al cim de la roca del Cilindre.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: 6a
Desnivell: 75 metres.
Temps d'aproximació: 4 minuts.
Descens: 12 min. En arribar dalt del Cilindre anem a l'esquerra i aviat trobem el sender que està perfectament fitat. Hi ha un tram força pendent. Travessem el barranc i sortim a l'antic camí de Sant Llorenç a Vilanova de la Sal i anem a l'esquerra.
Grau d'exposició: Miitjà
Via semiequipada. Haurà opinons per a tots els gustos. Alguns pensaran que hem posat massa parabolts i d'altres que pensaran que n'hi hem posat pocs. Penseu que els "trastets" entren sols doncs hi ha moltes fissures on es posen a caldo.
Material: 9 cintes exprés, reunions i friends.
Roca: El primer llarg és calcari d'una qualitat excepcional. En el segon tram hi ha roca conglomerada que en els passos claus és molt bona però en la canal final cal anar amb un mica de compte.
Orientació:Est. Quan el sol s'amaga a l'hivern per l'oest és la darrera paret a qui li toca el sol. A l'estiu cal fer-la al matí doncs li toca l'ombra.
Via oberta:  Per Jesús Martinez "Martinetti" i M. Ros  el 12 de novembre de 1972. Via poc repetida.
Reequipada per Joan Linares "Pinto" i Joan Ramon Segura el 15 de març de 2017



dilluns, 27 de febrer de 2017

LA TRAVESSA DELS FLAUTATS: TRAURE EL SINGLOT

La travessa és un recorregut espectacular. No hem de pensar pas en una escalada clàssica sinó un terreny d'aventura on el de menys és escalar. En algunes ressenyes li posen una graduació de IV+ personalment considerem que aquesta no és la dificultat de l'escalada. La dificultat de la travessa són uns passos impressionants que hem de fer per superar dues bretxes. Hi ha qui ho supera com un pas de gegant (un peu en cada extrem) preferibles pels llargs de cames mentre que d'altres prefereixen fer un salt per superar l'esvoranc. Cadascú que triï la forma però de ben segur que no oblidarà aquests passos. Segur que us endureu un bon ensurt que un traurà, si més no, el singlot.
Sembla ser que el nom de Flautats provindria dels dies de vent que les agulles fan una mena d'orgue gegantí.
Durant la travessa cal ascendir les tres puntes que formen els Flautats (Flautat Gran, Flautat Central i Flautat Occidental), per saltar finalment a la Cadireta dels Flautats.
Descripció de la via:
Ens situem entre el Fresolet que queda a la nostra esquerra i la cresta dels Flautats on ens encordem. Hi ha un arbre que ens pot servir per assegurar-nos.
No cal posar-se encara els peus de gats.
1ra tirada (III -, I - 30 metres - net): Sortim per la carena de la dreta. A la nostra esquerra queda un bon estimball però es puja amb facilitat (III -) els primers metres. Dona la sensació que la roca es trencada però és més ferma del que en un primer moment sembla. Si es vol a la part superior es pot posar un friend però no creiem que sigui necessari doncs sortim caminant. Hi ha algun arbust als 15 metres on ens podem assegurar i un altre als 30 metres. Arribem dalt del Flautat Gran.
Anem a l'altre vessant i trobem la reunió.
La reunió està formada per dos espits units per un cordino amb un mallon. Al costat hi ha un químic esclafat que algú es va creure amb el deure de xafar-lo.Poder amb un martell i una mica de paciència es podria adreçar.
Muntem un ràpel de 8 metres per baixar a la primera bretxa. A baix ens podem posar els peus de gat i pujar el mur oposat.
2na tirada (III +-15 metres - 1 parabolt)
Nosaltres vam posar un merlet en un gran bloc marró que hi ha a l'esquerra. Una mica més amunt hi ha una xapa de parabolt xafada però hi passa un mosquetó petit. Un cop superat aquest pas la via puja sense dificultats al Flautat Central.
La reunió és munta sobre dos espits i un químic.
Des d'aquí assegurem el proper pas. Es tracta d'un pas de gegant que supera la segona bretxa. El fons de la bretxa no és gaire fons, uns tres o quatre metres.
3ra tirada (IV - 10 metres - net) Només cal un pas de decisió. Un cop a l'altre costat hi ha una fissura on es pot posar un friend gran amb facilitat i protegeix el pas amb comoditat.
Arribem a l'agulla del Flautat Occidental.
Baixem cap a l'altre costat on hi ha la Cadireta de diable de Flautats que és una mica més abaixa. Trobem una reunió amb dos espits rovellats com els anteriors, un buril sense placa. Com portem els friends decidim posar-ni un de mitjà a sota per donar més consistència a la reunió.
4rt tirada (IV+ - 5 metres - net): Ara bé el pas decisiu de la travessa doncs cal superar la tercera bretxa que està separada de la paret per un metre. Cal baixar amb cura fins arribar a la pedra més baixa i llavors decantar-se o saltar cap a l'altre vessant. La recepció no és fàcil..., o bé, posar una cama a cada cantó per les persones altes i àgils.
Un cop estem a l'altre costat ja només queda pujar un mur sense gaire més dificultat (III+) encara que hi ha una fissura trencada que voregem per l'esquerra fins arribar a la reunió. La reunió està formada per un químic i una sabina separada. Cal portar cordinos llargs per enllaçar els dos elements.
Retorn:
5na tirada (IV+ - 5 metres - net) Ara toca tornar. El pas de fe és igualment exposat. Cal baixar el màxim possible per travessar-lo.
El primer baixa assegurat per dalt però el darrer està més exposat doncs ha de baixar sense estar assegurat per dalt.
Passem el Flautat Occidental i baixem a la segona bretxa però ara no cal fer un pas de gegant sinó que podem baixar fent un ràpel de 15 metres i pujar còmodament a la reunió anterior on farem el darrer ràpel de 8 metres fins la primera bretxa.
6na tirada (IV - 10 metres - 1 parabolt): Escalem un mur dret on al mig trobem un parabolt encantador. Arribem al Flautat Gran i baixem caminant fins el primer pas que hem trobat en començar l'escalada que desgrimpem sense gaire dificultat (III -) i arribem on hem iniciat l'escalada.
La visió de tota la travessa ha estat espectacular amb la silueta de la Mòmia davant, l'Elefant, El Cavall Bernat, i sant Jeroni a l'altre vessant.
Descens:
Podem davallar per on hem pujat però recomanem baixar seguint les marques blaves que davallen a buscar la Mòmia, passen pel costat de la Trompa de l'Elefant (segurament dues de les roques més singulars de Montserrat) i fer cap al refugi-ermita de Sant Benet. Fer cap al camí al Monestir una mica abans de l'ermita de Santa Anna i descendir pel pas del Francès i fer cap al Monestir. 45 min. Caldrà afegir el tram del camí dels Degotalls fins l'aparcament. 1 h 05 min.
Accés: Aparquem en el voral de la carretera que hi ha del coll de la Massana al Monestir (BP-1103) en el km. 7,5 prop de la cruïlla de la carretera que puja de Monistrol al Monestir (BP-1121).
Hi ha molt poc espai per aparcar i molts escaladors prefereixen deixar aquí el cotxe i no haver de pagar el pàrquing del santuari.
Aproximació:
Travessem la carretera i anem un centenar de metres a buscar unes escales que s'enfilen per l'esquerra muntanya amunt. Cartell.
Aviat sortim al camí dels Degotalls i anem a la dreta uns 5 metres i agafem un sender que surt a l'esquerra per la canal del Pou del Gat. Cartell.
El camí és molt dret i cal emprar les mans per poder pujar.
23 min. Passamà.
30 min. Sortim al camí de les Arrels. Anem un centenar de metres a la dreta i trobem un altre sender que surt a l'esquerra per on pugem. Anem pel camí de la canal Plana encara que irònicament de plana no en té res.Segurament el topònim fa referència al coll de la Canal Plana que és molt oberta.
48 min. Arribem al coll de la Canal Plana (1019 m.) on podem fruir d'una primera visió de la cresta dels Flautats. Enllacem amb el camí que puja de l'ermita-refugi de Sant Benet. Anem a l'esquerra. Als pocs metres abandonem el camí i agafem un sender que surt a l'esquerra marcat amb una fita i marques de color blau.
Passem arran de la roca de Sant Salvador o de l'Elefant.
1 h 02 min. Arribem a l'Escletxa (1097 m.) que es troba entre la roca de Sant Salvador i el Fesolet.
Hem de baixar pel vessant oposat per anar a buscar la bretxa que es troba entre el Fesolet i els Flautats. El darrer tram és força dret i pugem agafant-nos a unes arrels. Abans de pujar per la canal les marques blaves baixen per la dreta cap a la Mòmia per on baixarem en acabar l'escalada.
1 h 10 min. Bretxa on comença l'escalada.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat:IV + posa en la majoria de ressenyes que hem consultat encara que nosaltres considerem que els passos de gegant, o salts, que cal fer per superar les bretxes no es poden classificar com a dificultat d'escalada.
Desnivell: 60 metres. Molta estona es va caminant.
Temps d'aproximació: 1 h 10 minuts.
Descens: 1 hora 05 min. 
Grau d'exposició: Alta
Via equipada 
Material: Cordinos llargs, reunions. algun friend mitjà i mig gran.
Roca: Conglomerat. En el primer llarg i l'anterior de la Cadireta del Diable hi ha algun tram que la roca només és acceptable.
Orientació: És una cresta orientada de sud a nord. Cal anar alerta els dies de molt vent.
Via oberta:  T
ravessa de muntanya realitzada per primera vegada per Lluís Estasen i els seus companys l'any 1922.



dissabte, 18 de febrer de 2017

ESPOLON GUANCHINFU PER DESCOBRIR LA PEÑA PREDICADERA

Feia dies que els companys em parlaven de les excel·lències de la peña Predicadera en la serra de Guara. Avui he tingut ocasió d'anar i la veritat és que m'he quedat meravellat de la roca. Diuen que és tillita caliza on els diferents còdols estan conglomerats amb caliza. És la roca en que tots els escaladors hem somiat sempre: Compacta, abrasiva i adherent. De vegades apareixen bústies que no esperaves trobar. Qui pot donar més?
Els llargs de baix són tipus plaques i per contraforts. Els dos darrers són més que genials doncs hem de pujar per xemeneies i algun petit desplom. La via està perfectament protegida i pensava per escalar i fruir.
Fins l'any passat havia una restricció d'escalada durant els mesos de gener fins l'estiu però actualment s'hi pot escalar tot l'any.
Costa una mica localitzar la via encara que jo anava amb el Lluís que ja se l'havia fet. Puja per l'esquerra d'un contrafort pot servir de referència i que hi ha tres o quatre parabolts seguits.
Descripció de la via:
1ra tirada (III+ - 30 metres - 8 parabolts): Et mires el llarg des de baix i no sembla dífícil però tampoc diries que és de III+. Et falta contacte amb la roca quan t'hi poses veus que hi ha preses per tot arreu i la roca és molt adherent així tenen raó és de III+.
Puja per un contrafort que hi ha a l'esquerra de la via Espolon Starlux. Des de terra ja es veuen 4 parabolts. En la part superior hi ha un ressalt i anem a l'esquerra. Pugem uns metres més recte a munt i trobem la reunió.
2na tirada (IV - 30 metres - 7 parabolts): Sortim per un muret que ens duu a un contrafort carener. Els darrers metres són caminant.
3ra tirada (IV - 35 metres - 5 parabolts): Anem a l'esquerra. Al llarg de tot el llarg anirem pujant en diagonal. De fet anem a buscar un nou esperó per on puja la via.
4ta tirada (IV+ - 35 metres - 7 parabolts): Pugem recte amunt. Als pocs metres trobem un petit ressalt que ens exigeix tibar la cama i veure si podem pujar per la dreta o per l'esquerra. Al final del llarg hi ha un mur que s'adreça una mica però es puja amb més facilitat de la que esperàvem inicialment doncs hi ha força preses i bones.
5na tirada (V - 30 metres - 9 parabolts): És el llarg més espectacular de tota la via. La forma de la paret ha canviat. Anem per un esperó molt característic. Primer ens trobem amb una xemeneia dreta però amb moltes preses que es puja amb facilitat (IV+). Després arribem a un desplom on els alts tenim avantatja doncs dalt hi ha una bústia on podem posar les dues mans i fer una bona tibada (V). El pas més compromès encara no l'he fet. Arribem a un muret. La via va per l'esquerra a buscar una canaleta per on pujar. Ja entrar a la canal impressiona però pujar-hi encara més (V/V+). He vist un company que ha anat per la canal de l'esquerra i pujava amb més facilitat traient les assegurances que li havia posat el primer. Tot són opcions.
6na tirada (V+ - 15 metres - 4 parabolts i 2 espits): Anem cap a l'esquerra a buscar la darrera canal. Primer trobem un espit vell que no vam aprofitar i vam anar a buscar un primer parabolt. Ara cal entrar a la canal en un pas de confiança. Un cop a la canal cal tibar fort doncs la paret és dreta. Un cop en el tram més vertical podem sortir de la canal i fer-ho per fora (per a manolos), o bé, fer un ramonage encastrant-nos en la paret. Al mig també hi ha un espit vell que si fessim anar podríem pujar en A0. Aquí trobem la dificultat màxima de la via. V+.
Descens:
El més pràctic és seguir les nombroses fites que indiquen un senderó que primer puja per després anar a buscar una canal amb tartera per on s'ha dibuixat un senderó prou agradable. Caldria posar-hi uns 40 minuts de baixada fins enllaçar amb el camí d'anada. En 1 hora arribem a l'aparcament.
Aproximació a la via:
La roca Predicadera es veu des de ben lluny. Agafem la pista que marca cap a Nocito. Als 15 minuts. Deixem la pista principal i agafem un trencall a la dreta. Molt evident.
Abans d'arribar al barranc s'incorpora per l'esquerra el camí de baixada. Un cop hem creuat el barranc hem d'anar seguint les fites - cal anar amb compte -. Arribem a un punt on hi ha una corda que ens permet superar un primer contrafort pel seu punt feble. El segon el superem fent un tomb a la dreta.
En arribar prop de la paret baixem per una carena fins entaforar-nos en una canal secundària fins situar-nos a peu de paret. Aquí ens anirà molt bé observar la foto de conjunt de la paret. 50 minuts.
Accés:
Venint de Catalunya hem d'agafar l'autovia A-22 que va a Osca. Agafem la sortida a Sietamo i en arribar a la carretera vella (abans d'arribar a Sietamo) anem cap als pobles de Liesa i Ibieca. Tirem amunt i sortim a la carretera que va al poble d'Aguas (per on també podem venir) i anar 50 metres a l'esquerra per agafar una carretera a la dreta. I ara no hi ha com seguir les indicacions del gràfic de X. Larretxea. Pista en bon estat que ens duu a l'aparcament de la Tejeria on només caben 7 cotxes. Alerta que diuen que passa la Guàrdia Civil a posar multes.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+/A0. Obligat V.
Desnivell: 190 metres. 
Temps d'aproximació: 50 minuts.
Descens: 1 hora.
Grau d'exposició: Baixa
Via equipada 
Material: 10 cintes i reunions.Algunes de les cintes han de ser llargues per evitar fregaments.
Roca: Tillita caliza. Una meravella.
Orientació:Sud. Ideal per l'hivern.
Via oberta:  Via oberta per Àngel Guerrero, Paco Hinojo, Joaquin Floria i Jorge Castaño.




dissabte, 11 de febrer de 2017

LA FACILONGA, PERQUÈ NO?

El pas de V -
És difícil definir si recomanar anar a fer la via Facilonga, o no. Com sempre té coses positives i negatives que costa sospesar.
Comencem explicant perquè hi vam anar-hi. La previsió meteorològica era molt dolenta. Dient que a migdia plouria. Volia anar a escalar amb el Miquel Àngel Ramos i, si no anava, seria el segon cop que el mal temps ens impedia trobar-nos. Volíem anar a fer la Travessia dels Flautats però era una mala opció doncs és una sortida llarga així que vam escollir anar a la Facilonga per la seva escassa aproximació, i si plovia, rapelàvem la via i cap a casa a assecar-nos. El curiós del cas és que quan ens vam trobar a peu de via vam veure que no érem els únics de fer aquesta opció. Ens vam trobar 3 cordades a la paret. La cordada del davant, casualment, també volien anar a Flautats i havien escollit aquest plan B.
Primera norma. Si hi ha una altra cordada a la paret crec que el millor és cercar una altra opció doncs ens han passat pedres per dalt, pels costats i algun petit impacte. Aquest és el gran defecte de la via encara que es neutralitza per l'assegurança abundant. És curiós que hi ha material de totes les èpoques.
Descripció de la via:
1ra tirada: (III - II - 20 metres - 2 espits): Hi ha un primer muret on veiem l'espit. Després es va caminant. La reunió està amagada a mà esquerra sota una rampa sota d'un arbre. De fet nosaltres no la vam veure.
2na tirada: (II - 25 metres - net): Es va caminant amunt.
La veritat és que com ens feia por el temps vam decidir pujar aquestes tirades sense encordar-nos. No presenten cap problema excepció feta del primer pas. La via és molt lògic doncs puja cercant els trams amb roca ja que hi ha vegetació per tot arreu.
3ra tirada: (III - 20 metres - 3 assegurances) En les ressenyes velles posa que hi ha un passamà a l'esquerra que va a la via Monolit Groc. Ara no hi ha res. És tira per una placa còmoda.
4ta tirada: (IV - 20 metres - 5 assegurances): La via es posa més interessant. anem amb tendència a la dreta.
De fet nosaltres vam fer les dues tirades en una sense cap problema.
5na tirada (IV+ - 27 metres - 6 assegurances): Anem per la dreta pujant per una mena de contrafort. Alerta que hi ha trams on la roca no es gaire bona. Hi ha algú que posa aquí el pas de V- la veritat és que jo no el vaig trobar en comparació amb el pas de la tirada superior.
6na tirada (V- - 27 metres - 7 assegurances): Aquesta és la tirada clau doncs sortim en IV+. La paret es redreça. Dalt veiem un arbre característic.Anem a la dreta fins que hem de superar un ressalt que classificaríem de V-. Un cop superat aquest pas la roca es torna molt dolenta. Hi ha algun tram que fa una mica de por. Sort que les assegurances estan ben a prop. Passem per sota de l'arbre i arribem a la reunió caminant. Nosaltres vam trobar fang.
Això va suposar un greu problema ja que quan vam sortir a fer la darrera tirada doncs teníem els peus de gat que lliscaven amb la roca i una llarg fàcil es va convertir en el més problemàtic. Els companys de davant nostre van patir dos caigudes i nosaltres perquè anàvem ja previnguts.
Es poden fer les dues tirades en un sol llarg
7na tirada: (IV - 20 metres - 4 assegurances): Estic segur que en condicions normals deu de ser un llarg de tràmit però nosaltres vam patir per la poca adherència dels peus de gat i ens vam tenir que refiar de les preses de mans que són abundant.
Descens:
Aquí haureu de prendre una decisió doncs hi ha dues alternatives: Rapelar la via on caldrà tenir present la caiguda de pedres i para compte amb la recuperació de les cordes doncs hi ha molts arbusts.
Hi ha reunions com la sisena que no té anella per rapelar però la majoria si.
Nosaltres, i la cordada de davant nostre, vam decidir tirar per dalt. Alerta hi ha uns metres que estan podrits i el perill de fer caure pedres és altíssim, o hauria de dir, inevitable. Es podria posar una corda fixa per evitar mals majors. Primer consell, no intenteu tirar avall per anar a buscar l'ermita de Sant Miquel doncs és un tram molt emboscat i hi ha algun ressalt. És millor abandonar per dalt. A l'esquerra hi ha la pista encimentada que baixa de Sant Joan. Crec que és millor pujar per la carena evitant entrar en el barranc. Nosaltres, malgrat els errors vam estar 18 minuts per sortir a la pista.
De la pista vam agafar la drecera a la bassa de Sant Miquel i en 48 minuts vam arribar al monestir.
Aproximació:
Sortim del Monestir en direcció a l'ermita de Sant Miquel o Sant Joan. Als 7 minuts trobem una tanca que impedeix el pas de vehicles. Per la dreta ens enfilem amunt, ja veiem la via damunt nostre.
10 min. Arribem a l'inici de la via.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V-
Desnivell: 165 metres. 
Temps d'aproximació: 10 minuts.
Descens: 48 minuts caminant o rapelant la via.
Grau d'exposició: Baix
Via equipada 
Material: 7 cintes i reunions.Si es volen una tirada per cada dos llargs cal pensar que cal agafar 13 cintes.
Roca: Conglomerat, amb trams força dolents.
Orientació: Est. Ideal per fer les tardes d'estiu.
Via oberta:  No tenim dades.

dissabte, 21 de gener de 2017

SEMPRE ENS QUEDARÀ LA CODOLOSA: VIA JOSEP MONISTROL

Ja ho diuen clar en castellà: "el hombre propone y Díos dispone" i ves per on Déu avui ha proposat que no puguem fer el nostre pla inicial, no déu de tenir el pobre altra feina, però "Dios aprieta pero no ahoga" i ens ha deixat anar a la Codolosa.
Altres vegades ja ens ha passat així i hem fet: Joan's, Punt Verd, Campions i l'Avi trepador (us ho dic per si ho voleu fer altres vies).

Els principal problema és localitzar bé la via. La nostra està entre la Joan's i Punt Verd (de fet Punt Verd la vam fer pensant que feiem la via Josep Monistrol. L'ideal és mirar detalladament una visió panoràmica de la paret per localitzar-les bé.
De fet nosaltres hem entrat per la via dels Joan's i al moment ens hem anat a la Monistrol. La Josep Monistrol comença una mica més avall, a l'esquerra, però es veu bruta de vegetació. Crec que molts escaladors fan la nostra entrada.

.
Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - V - IV - 30 metres - 3 espits i dos claus): Nosaltres hem pujat, però, per la via dels Joan's on hi ha un tascó empotrat i dos parabolts (V) i hem abandonat la via per l'esquerra.
Trobem una reunió amb anella que obviem.
Anem a buscar un marcat diedre. Dalt veiem un cordino. Estem en el pas clau de tota la via (V). Ens hem de situar damunt del diedre (dreta) i després pugem per uns replans molt més còmodes (IV).
2n tirada (V- - IV - 35 metres - 2 claus i 4espits): Sortim recte amunt (V-). Dalt veiem dos arbusts. Hem de passar pel mig d'ells. En una branca trobem un cordino. Ara ens trobem sota un sostre. No patiu. La via ara gira a l'esquerra. No és difícil però les assegurances com en tota la via allunyen.
La reunió està situada on acaba el sostre.
Descens:
Des de la reunió arribem al terra amb un rapel de 60 metres. Alerta que podeu trobar amb facilitat altres cordades pujant.
Aproximació
Aparquem el cotxe al carrer dels Graus i pugem pel de la Drecera. Atenció que l'aparcament en aquest darrer està restringit als veïns.
7 minuts. Deixem el camí principal i agafem un secundari que surt per la dreta. Pal amb el nom de la cova de les Arnes. Ens dirigim cap a un pal de la llum i ja podem albirar la paret de la Codolosa.
14 min. Ja estem a peu de paret. Anem uns metres a l'esquerra a cercar la canal per on puja la via a l'extrem esquer.
D'altres vegades pujavem des de l'ermita de la Salut però crec que es millor ascendir per la part de dalt del poble de Collbató.


FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V-
Desnivell65 metres. 
Temps d'aproximació:14 minuts.
Descens: 7 minuts (sense incloure els ràpels).
Grau d'exposició: Mig -Baix
Via equipada 
Material: 7 cintes, cordino per llaçar un arbusts i reunions.
Roca: Conglomerat de qualitat montserratina,
Orientació: Sud.
Via oberta: L'any 2001 pels germans Albert i Oscar Massó.

Crec que va ser la primera via oberta a la paret.

dimecres, 11 de gener de 2017

ESCALAR A LOURDES: EL TRIANGLE DEL CILINDRE

Aquesta pàgina recull opinions únicament personals que als que no em conegueu potser no us interessen.
Podíem fer un microbús i anar a Lourdes a veure si cura als companys però hem decidit, que fet a fer, era millor anar al Triangle del Cilindre o per la Canalla de Sant Llorenç de Montgai.
Hem anat en Lluís Olòndriz, el meu company d'escalada habitual, que van operar del menisc encara no fa un mes. Ahir quan li vaig dir que anava a escalar em va dir que volia venir a caminar. Resulta que ha portat l'arnès i els peus de gat. Finalment s'hi ha posat i ha volgut fer la darrera tirada de primer. És un matxote. Ho passava malament sense poder escalar. Enhorabona. Pensàvem que estaria dos mesos i mig aturat i avui ja ha començat.
També ha vingut en Sergi Gàmiz que fa un any i dos mesos va tenir una lesió quan anava a escalar i des d'aquell dia no havia pogut fer res. Avui s'ha tornar a encordar.
Ara enteneu perquè el tema de l'autocar a Lourdes??

Aquesta via la vam reequipar en part el Lluís Olòndriz i jo fa 4 anys.
Pensàvem en aquella frase del Guillem Àrias que obria vies per quan es jubilés. El Lluís ja s'ha jubilat, el cabró, i ha pogut fer realitat la frase.