dijous, 25 de maig de 2017

FENT TRAMPA A LA MISIÓN IMPOSIBLE

No ens amaguem de res. Hem fet trampa a la Misión imposible del Serrat del Poll d'Alòs de Balaguer. I creiem que és una opció molt interessant. Què passa? Doncs que en el primer llarg de la Misión Imposible hi ha un sostre que cal superar amb els estreps i no apeteix gaire. Per aquest motiu és una via que es fa molt poc, encara que val a dir que els llargs de dalt són una autèntica xulada. Així que, ens saltem el llarg de sota i anem a buscar els bonics. Com no he anat amb el Joan Linares "Pinto" que és el que més vies té allí després de mister Pep Pueyo que és el rei de la paret. Per cert la via que avui vaig a fer va ser oberta pels susodichos GALLS consumats.
Com us he explica, el primer llarg és un sostraco i hem preferit anar a fer els dos primers llargs de la via Canto per Soleares.
Descripció de la via:
1ra tirada ((IV - 55 m. - 3 parabolts): A l'inici hi ha picat a la roca una rodona i una fletxa amunt. A l'esquerra puja la via Matagalls que puja a una savina. Veiem el primer parabolt, mig amagat. No hi ha com anar amb un dels aperturistes per trobar les coses. Hi ha una mica d'herba però és un llarg agradable ideal per començar. Sortim a una feixa herbosa i fem la reunió en un arbre en la propera placa. A la dreta, amagada, hi ha la cadena de baixada. A l'esquerra, darrera d'uns matolls, hi ha la via Matagalls.
2n tirada (IV+ - 30 m. -2 parabols): Sortim per l'ombra de l'alzina amunt. Aviat apareix per la dreta un diedre però la via va cercant els millors passos per placa (esquerra). Fem la reunió en un arbust. Hi ha una sirga. És un llarg molt bonic estèticament. Ens serveix per anar preparant-nos pels diedres de dalt.
Arribem a una feixa i podem sortir per la dreta, com fa Canto per soleares però preferim pujar el llarg que hi ha damunt de la Via Matagalls. Anem caminant per la dreta fins passada una canal. Damunt nostre veiem la reunió equipada en un pont de roca i més amunt hi ha un parabolt que posat per reduir el factor 2.
3ra tirada (IV+ - 40 metres - 4 ponts de roca i 1 arbust):  Primer pugem un muret (IV) i girem a la dreta per anar a buscar un diedre que no es veu des de la reunió. És un diedre molt interessant.
Segurament és el tram millor de tota la via encara que al mig hi ha un moment que costa de protegir-se. Cal dur un friend entre mig i gran.
Sortim a la carena on fem reunió

Enllacem amb la via Minyons de Terrassa que puja per la carena.Anem a la dreta fins una marcada bretxa. Baixem per la dreta. Anem caminant seguint un corriol amb fitxes. Passem per sota de la via de la Mola (que no mola), la tirada de Montserrat, /que formen la Travessa de les MMM)  la via de Canto per Soleares i el Dia de la Prostitució on hem passat per sota d'una de les parets més guapes per escalar. En acabar aquesta paret hi ha un diedre meravellós per on pujar la Misión Imposible. Va per sota de l'aresta per on puja Sordenes Mon Guef. Hem caminat un centenar de metres llargs.
4rta tirada - que en realitat és la segona de la Misión Imposible - (V - V+ - 6 parabolt - 40 metres):
El diedre - el tercer d'avui - estèticament és una meravella. Allí j'ajunta la placa de Canto per soleares i el diedre que la tanca. Es va pujant amb l'ajuda del diedre i de la placa alternant i fruint.
Arribem a una mena de petita agulla que ens queda a la dreta i anem a buscar un nou tram de diedre. Una nova passada. Aquest és més dret i les preses escassegen (V+). El diedre t'escup a fora i no et serveis gaire. De la nostra travessa el llarg clau.
5na tirada (IV - 3 parabolts - 35 metres): Damunt nostre tenim un muret de IV on trobem un parabolt que el que fa és indicar-nos la via. Anem caminant fins trobar un altre muret de III on hi ha un altre parabolt indicador i anem per la dreta caminant fins trobar un altre parabolt semafor.
6na tirada (V - 5 parabolts - 40 metres): Aixequem el cap i veiem un superb diedre. Una línia perfecta geomètricament parlant. Ens preparem per fruir de l'escalada que no es gaire difícil ja que es permet fer amb paciència i buscant les preses. S'acaba el diedre i tenim un mur. Per aquí puja la via Sordenes Mon Guef i lo Nick Gall, damunt hi ha la reunió i el rapel. S'acabat l'orgasme del diedre d'avui. 
Des d'alquí muntem els 2 ràpels que baixen cap al sud de 50 i 40 metres que ens planten al peu de la tercera reunió de Lo Nick Gall i baixar caminant. És molt més curt que donar el tomb per darrera.
Hem baixat prou bé però hi ha algun arbust que hem retallat per no tenir problemes amb les cordes.
Descens:
Sense comptar els ràpels cal seguir un corriol cap a la dreta, baixant, que passa per sota del mur estrella del Canto per Soleares i seguim el senderó amb un parell de passos equipats amb cadenes fins arribar a la pista on hem deixat el cotxe. 12 minuts.

Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.
Accés:

Seguim la pista que ara està tancada al transit i arribem al punt que la paret està un parell de metres a tocar del camí. Un corriol s'enfila amunt. Trobem la fletxa i el cercle que indica l'inici de la via. 5 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V+

Desnivell: 240  metres. 

Temps d'aproximació: 5 minuts.
Temps de descens: 12 minuts.
Grau d'exposició: Mig.
Via semiequipada: Cal dur material d'autoprotecció (friends i tascons).
Roca: Calcària meravellosa. Felicitar als aperturistes per la neteja.
Orientació: Sud-est. Curiosament a l'estiu el sol s'amaga al voltant de les 4 i es pot escalar prou bé.
Via oberta Pepe Pueyo i Joan Linares (Pinto) oberta 1997. Durant uns anys va romandre pràcticament oblidada fins que al desembre de 2015 en Pepe Pueyo la va reequipar encara que recordeu que és una via semiequipada on cal posar força trastets.

Per cert, el nom de la via es va batejar així perquè mentre l'obrien en Pinto no es podia traure tota l'estona d'entonar la música de la pel·lícula.

dissabte, 13 de maig de 2017

GORRO FRIGI: COM NO, LA MONTPART

Algun dia s'ha de fer. Avui he quedat amb el Miquel Àngel que l'ha fet un fotimer de vegades i farà els llargs de navegació doncs és una via que es fa poc. Segurament per aquest compromís d'aventura que té la via poc equipada. Aquí no podem dir allò d'anar seguint els parabolts doncs n'hi ha pocs.
Primer parlar de l'esperit de la via per entendre-la bé. Estrictament, quan la va dissenyar en Montpart es va plantejar com una variant per evitar el diedre de la via Haus - Estrems que era molt complicat (V+) i va fer una variant intel·ligent evitant les dificultats per la dreta. Es tracta de dos llargs que acabarien enllaçant per dalt amb la via Haus Estrems per dalt. Tristament la Haus Estrems ha desaparegut engolida per altres vies amb parabolts ... però això és una història que us explicarem un altre dia. El que ha de quedar clar és que la Montpart és una via eminentment lògica (i poc equipada).
Descripció de la via:
Ens situem en un contrafort herbòs i trencant on acaba la cara més visible de la paret de Gorros. Per aquí començava la via Haus-Estrems.
1ra tirada (III - 35 metres - 2 claus): Pugem pel contrafort que no presenta altra dificultat que la roca que es poc de fiar. Cal anar amb compte amb la roca que no sempre és de fiar. Hi ha possibilitat de posar algun friend petit però serveix com "quitamiedos" més que alguna altra cosa. Fem la reunió en una destacada alzina. A la dreta podem veure la reunió de la via de l'Adrià que representa l'altra tendència oposada de l'escaldada clàssica, amb assegurances abundants que marquen el camí.
2na tirada (III - IV - 30 metres - 3 parabolts): Continuem per una fissura trencada però la roca ja comença a millorar. Es pot posar un friend petit a la fissura. Més amunt cal estar molt atent doncs cal trobar els tres parabolts.  A la vora hi ha els burins vells. Aquesta restauració la va fer en Joan Prunera i Joaquim Llòria a l'any 2012. En dues altres ocasions es va fer un reequipament de la via però els "talibans" van traure l'equipament.
La veritat és que tothom coincideix amb posar una graduació de IV doncs hi ha moltes preses però el tram és prou vertical.
3ra tirada (IV+ - 30 metres - un pont de roca i tres parabolts): Comencem amb un flanqueig a la dreta molt fotogràfic. Hi ha un merlet genial on posar-nos en la vertical de la paret i tirar amunt. Les preses són abundants. Veiem el cordino del pont de roca però lluny. Es pot posar algun merlet. Més amunt trobem un parabolt i iniciem un flanqueig a l'esquerra aprofitant una ressalt. Aprofitem algun parabolt de la via de l'Àdrià que puja aquí després d'haver superat l'extrem d'un sostre per l'esquerra.
Arribem a la reunió del water per on passaven moltes de les principals vies que transites per la paret del Gorro Frigi.







4rta tirada (IV - 45 metres - 5 parabolts): La variant Montpart s'incorporava a la via Haus - Estrems però aquí ja ha desaparegut la via engolida per les vies Carles i Adrià. Nosaltres vam rapelar per posar el nas al famós diedre de la Haus - Estrems, fa por. Crec entendre que per la dreta de la reunió del water surt la via de l'Adrià mentre que per l'esquerra surt la Carles - que pot evitar la reunió anant més amunt. El primer de cordada va sortir per l'esquerra i no va trobar assegurances fins arribar a la Carles mentre que el segon va anar per la dreta - que sembla molt complicat però es surt força millor del que sembla doncs estem en un "camp de patates" expressió montserratina que indica paret plena de còdols molt agraïts per escalar.
Anem, ara si seguint els parabolts.
5na tirada (III - 45 metres - 3 parabolts): La paret s'aplana i passem pel que seria el replec de la gorra. Anant a l'esquerra fins sortir al cim.
Descens: Veiem una instal·lació nova de ràpel que deu d'evitar la caiguda de pedres. Però nosaltres encara muntem el ràpel a l'extrem de sempre mirant a la Magdalena Superior. És un ràpel d'una vintena de metres. Anem a una instal·lació que es troba a la dreta de la paret i muntem el ràpel de 55 metres.
Sortim una mica més avall del coll entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. Ara ens toca baixar la canal aprofitant les arrels. A la part de sota hi ha una maroma que ens permet superar un tram llis.
Fem cap al camí de Sant Jeroni. Podem baixar per camí de Santa Anna, el funicular o el camí de sant Miquel. A triar.
Aproximació:
Avui he pujat amb el Miquel Àngel per l'ermita de Sant Miquel. No era qüestió de discutir per una tonteria com aquesta. El temps de pujar pel Pas dels Francesos crec que és similar. Crec que hauria de ser el temps qui marqués la diferència. Doncs pel primer toca més el sol mentre que el segon és més ombrívol i pujar i baixar escales potser una dificultat afegida.
Sortim de davant del funicular per la pista encimentada, tot pujant,  cap a l'ermita de Sant Miquel
9 min. Ermita de Sant Miquel.
18 min. Bassa de Sant Miquel. Agafem un sender que surt de la part de dalt de la bassa.
27 min. Sortim a la pista. Continuem per la dreta. En arribar al darrer collet podem agafar una drecera.
45 min. Estació del funicular.
52 min. Ens trobem al peu de via després d'haver travessat tota la paret de la Gorra Frigi.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+ 
Desnivell: 185 metres. 
Temps d'aproximació: 52 minuts (pujant per sant Miquel)
Temps de descens: 1 h 10 min. 
Grau d'exposició: Alt.
Material: 5 cintes exprés, friends entre petits i mitjans, cordinos per fer algun merlet  i reunions.

Roca: Conglomerada, Molt bona, a excepció del primer llarg.
Orientació: Est. A l'hivern no hi toca el sol, a l'estiu a partir de migdia ombra.
Via oberta per: A. Montpart i Antònia Caparrós el 18 de setembre de 1955.
Reequipada amb parabolts per Joan Prunera i Joaquim Llòia encara que ha haver altres intents de reequipar la via però foren sabotejats per ayatolàs radicals.

dijous, 11 de maig de 2017

INSPECCIÓ D'OBRES: VIA DE LA TRAVESSA DE LES MMM: MATAGALLS, MOLA I MONTSERRAT

Ahir vam anar a fer d'inspectors d'obres. En Joan "Pinto" Linares és qui més vies a obert a Alòs de Balaguer, i més concretament, al Serrat del Poll. Correcció: és el segon perquè em deixava al Pep Pueyo, però ell juga en la lliga dels superherois. Així que el vaig agafar per anar a veure una via que passa per la vora de la seva meravellosa Canto per soleares. Volia saber que n'opinava i passar una bona estona escalant amb un bon amic.
L'altre dia vam fer la via Matagalls i llavors quan vaig veure que era la primera part d'un projecte una mica estrany. Resulta que els tres llarg que vam ser era una part de la via doncs llavors vas caminant al mur del Canto per Soleares i fas una tirada que correspon al llarg de la Mola. Baixes i llavors vas a fer el llarg de la via del costat que es diu Montserrat. Raro, raro és però para gustos los colores. No patiu al peu de totes les tirades - menys la tercera - posa MMM per indicar que esteu en la via correcta. Alerta que en la descripció de la Matagalls que vam fer ens vam anar a la via Canto por Soleares.
Descripció de la via:
Comencem a 5 metres de la via Canto por soleares on hi ha picat a la roca una fletxa. Nosaltres trobem pintat a la paret amb retolador negre les tres MMM: Penso que d'aquí un temps ja no es veuran.
Pugem un metre i hi ha un replà. A la dreta hi ha una savina amb una baga i una mica més amunt un parabolt.
1ra tirada (IV+ - 40 metres - 3 arbusts, 2 ponts de roca i 2 parabolts): Trobem un primer pas de bavaresa curt i una placa. Més amunt un petit sostre que es pot superar al recte. La vegada passada el vaig fer per l'esquerra que és més senzill. Més amunt un altre petit sostre, que es pot fer molt bé al recte però es pot fer molt bé per la dreta, i ja tirem amunt. Fem la reunió en un arbre i després ens traslladem uns 10 metres per muntar la següent reunió.
2na tirada (IV+ - 40 metres - 3 ponts de roca, 2 arbust i 2: parabolt): Hem d'anar a l'esquerra i cercar el començament de la via doncs si anem recte amunt fem cap a Canto per Soleares com ens va passar la primera vegada. Aquesta vegada en Pinto em va dir que m'havia posat a la seva via.
Pugem per una placa que després passa a tocar d'una fissura - on vam posar algún friend - més amunt la placa és més interessant).
Arribem a un arbre on fem també reunió.
3ra tirada (IV+ - 40 metres - 4 ponts de roca i 1 arbust): Ara ens toca caminar un centenar de metres a la dreta fins trobar un pont de roca i un parabolt que ens indica la continuació de la via. Primer pugem un muret (IV) i girem a la dreta per anar a buscar un diedre que no es veu des de la reunió. És un diedre molt interessant.
Segurament és el tram millor de tota la via encara que al mig hi ha un moment que costa de protegir-se. Potser un parabolt hagués anat molt bé.
Sortim a la carena on fem reunió.
Tirem a la dreta seguint la carena (via Minyons de Terrassa) fins un collet que baixem i continuem a la dreta fins trobar l'inici de la tirada de la Mola amb les 3 MMM a la paret.
4rt tirada (IV - V - IV - V - 25 metres - 4 ponts de roca i un parabolt). La veritat és que la tirada no Mola (amb perdó, però els amant de Sant Llorenç no es mereixen una via com aquesta).
Pugem per un esperó. Hi ha un moment que queda tallat l'esperó, dubtem si anem a la dreta, a buscar una placa, o continuem amunt. Un pont de roca ens indica que amunt. És un pas que cal posar atenció. Més amunt hem de voltar uns grans blocs, fa una mica de yuyu però sembla que no es mouran. Travessem un tram de bosc i arribem a un mur tipus "Canto por Soleares" que són la meravella d'aquest sector. Seran uns 5 metres. Atenció a la part de dalt hi ha un pont de roca de dubtosa fiabilitat. Alerta que no és l'únic doncs en alguns cal pensar en no caure per veure si aguanten o no un saque reglamentari. HI ha una certa inseguretat en algunes assegurances. Muntem la reunió i rapelem d'un mallon.
En arribar al terra anem a buscar la tirada de Montserrat que respira molt bon rotllo doncs tota ella és del tipus placa de Canto por Soleares. Com va dir el sr. Inspector és el llarg que justifica tota la via.
5na tirada (V - 30 metres - 2 ponts de roca, 2 arbust i 2 parabolts): Anem a buscar un arbuts que tenim a la dreta. Anem seguint la línia que marquen les savines. Quan s'acaba la vegetació a fruir d'escalar. Sempre hi ha un canto bo, però només un, així que cal optimizar-lo.
Opinió del Sr. Inspector:
La via està bé, no mata però és una opció més. Potser hi ha els ponts de roca que són insegurs i perillosos doncs indiquen la via però no aguantarien gaire.
De vegades, com hi ha molt material "natural" (arbres i ponts) la via no tira per una línia lògica sinó per la línia que manen els elements, tot són criteris. A destacar el darrer llarg que és un plaer d'orgasme. Entre la línia de les 3 MMM i la de Canto per soleares, si només es pot fer una es preferible fer la segona...
Descens:
De la Montserrat baixem fent un rapel de 30 metres i agafem el sender que baixa a la pista seguint un camí enfitat. Hi ha dos trams amb cadena. Arribem al cotxe en 12 minuts.
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.

Accés:
La pista continua per un ampli sender que seguim fins siturar-nos a tocar de paret. Agafem un corriol i cerquem al peu de la via les MMM. A la dreta tenim una fletxa de la via de Canto por Soleares. 3 minuts.
FITXA TÈCNICA

Dificultat: V
Desnivell: 175 metres. 

Temps d'aproximació: 3 min.
Temps de descens: 15 min.
Grau d'exposició: Mig - baix. 

Via semi equipada, encara que els matxotes ho poden fer amb el que hi ha a la paret.
Material: friends (un de gran pel tercer llarg), cintes i reunions. 
Roca: Calcària, de qualitat encara que en els trams terrosòs en el primer llarg i malgrat la bona feina de neteja pot haver algun bloc suelto.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calorós i els hiverns amb boira.

Via oberta per: .Joan Baraldes i Antoni Alarcón.l'any 2016.


divendres, 5 de maig de 2017

EL NÍNXOL DE LA PARET DE L'OS ENTRANT PER LA JORDI-ANDREU

Hi ha vies que sempre m'han fet molta il·lusió - de fet era el meu tercer intent -  i quan ahir em va trucar el Lluís Olòndriz que avui podíem anar a fer el Ninyol de la Paret de l'Os a Sant Llorenç de Montgai el cos em va donar un subidon. També vindria l'Agustí Salla que li donava aquell toc de seguretat que sempre ens fa falta quan anem a fer tot un repte personal.
Una mica d'història: El Ninxol va ser la segona via que es va obrir a la paret de l'Os. Se li va posar aquest nom perquè en acabar el primer llarg havia una mena de banyera a la roca que sembla un nínxol del cementiri.  Actualment està ple de vies per tots els costats. Hi ha fins i tot per la base una munió de vies d'esportiva. En el seu moment es va ser una via que es va fer molt, per no dir moltíssim, però el primer llarg és una tirada d'artificial (A2e) i els escaladors la van anar oblidant.
Nosaltres tampoc hem volgut fer el llarg d'artificial i hem preferit entrar per la via Jordi - Andreu. Crec que és una opció molt vàlida, encara que ara està molt bruta per l'herba però estic segur que si és neteges quedaria una senyora via. Val a dir que l'Agustí és el rei de la neteja de vies doncs ja avui anava traient les males herbes. Com avui ha quedat prendat de la via segur que quan tingui temps vindrà a netejar-la encara que és un home molt ocupat.
Descripció de la via:
Anem a la base de la Jordi Andreu que comença amb un 6a però està molt polit i decidim entrar per la via del Pol. Entremig queda l'Autopista al infierno.
Primera tirada (6c/A1- 6a - V+ - 35 metres - 7 parabolts i un pont de roca): Els primers metres de la via del Pol són VI+ (o el que és el mateix 6c) però està protegida per dos parabolts, o millor estava protegit perquè un fill de ... va traure la primera xapa i només va deixar l'espàrrec però nosaltres tenim recursos per pujar igualment. Jo vaig fer A1 i no em va caure cap anell. Ara toca escalar per pujar a un ressalt per on puja la via de la Jordi Andreu. Cal posar-li com a mínim un V+. Un cop dalt de la terrasseta cal un altre pas de 6a (crec que abans es feia amb artificial).
Ara pugem recte amunt seguint la Jordi Andreu. Anem per ressalts de V+ fins arribar a la reunió. Si es vol es pot muntar la reunió una mica més a l'esquerra aprofitant la instal·lació de l'Autopista al infierno que tira amunt. Hi ha una altra  instal·lació de ferralla del temps de Maria Castanya.
En negre ressenya inicial anys 70 Sergi Rossell
En roig anotacions fetes en el reequipament
En verd anotacions nostres.
Segona tirada (III+ - I - 15 metres - un parabolt): Ara ens toca anar a l'esquerra fent un flanqueig d'aquest tan desagradable doncs inspira poca confiança. Passem per la reunió de l'Autopista al infierno i ja s'ha acabat la dificultat doncs ara hem de baixar per una feixa herbosa que ens duu a la reunió de la via del Nínxol que és el nostre objectiu.
Tercera tirada (III - IV+ - V+ - 20 metres - 3 parabolts - 1 clau): Baixem uns metres per l'esquerra i entrem a una canal i anem pujant per una placa. Ja em passat un parabolt i amagat hi ha un clau que no es veu des davall  fins que hi es a sobre i que esdevé providencial. Arribar a un diedre on hi ha el pas més exigent del llarg (protegit per dos parabolts). Anem a l'esquerra on trobem la reunió.
Quart llarg (III - IV+ - V+ - V- IV - 50 metres - 5 parabolts i un clau):
Atenció si heu fet la via fa molts anys això que ara us explicaré us sonarà a xinès doncs abans havia un gran blog que es pujava per la dreta i es feia reunió dalt i l'entrada al diedre es feia des de dalt del bloc i no era tan difícil. Però, un dia va caure el bloc i sort que no va agafar a ningú doncs sembla que va arribar a fer un clot a la carretera que va estar tallada uns dies mentre la treien i refeien l'asfalt. Avui sortim per l'esquerra (III) i arribem on devia estar el bloc i que ara ens exigeix fer uns passos d'adherència en flanqueig. Hi ha un parabolt posat. No és difícil però cal posar-hi tota l'atenció.
Ens situem sota d'una fissura on costa molt d'entrar-hi doncs ens escup cap a fora. Vam posar un V+ però el regust del pas és de més graduació. Hi ha dos parabolts per superar el pas però no es pot fer A0. Si aneu justs de grau un estrep us pot anar molt bé.
Ja estem dins de la canal però encara ens cal escalar (V). Quan arribem a un clau de l'època podem observar que es pot sortir entre vegetació per l'esquerra però,si esteu atents podreu trobar una sortida escalant més interessant.
Descens:
Sortim a un feixa que recorre tota la paret. Anem a la dreta, amunt. Hi ha alguna corda per pujar millor.
5 min. Arribem a un collet. Anem a l'esquerra cap al cim de la paret de l'Os i anem carenejant cap a l'esquerra. Trobem un altre tram amb corda. El camí és més evident. Sortim a una pista i anem a l'esquerra. Per la dreta aniríem a un antiga cantera i hauríeu de baixar al dret (potser més curt però més complicat).
Sortim a la dreta principal que va a Vilanova de la Sal. Anem a la dreta. Tenim ja davant l'extrem de la paret de l'Os i podem agafar una drecera que ens deixa a la carretera, prop d'on tenim el cotxe.
Accès:
En el km 10,1 de la carretera LV-9047 de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa hi ha un aparcament a la dreta arran de l'embassament.
Aproximació:
Creuem la carretera i ens situem a peu de paret i cerquem l'inici de la via. Cal tenir present que la Jordi Andreu comença sota d'un arbre. Després hi ha els parabolts de la Autopista a l'infierno i després els dos parabolts, ara el de sota sense xapa, de la via del Pol per on hem pujat nosaltres.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: 6c/A1e - obligat V+ però ben consolidat.
Desnivell: 110 metres. 

Temps d'aproximació: A peu de cotxe.
Temps de descens: 30 min.
Grau d'exposició: Baix. 

Via equipada.
Material: 8 cintes i reunions. Aconsellable dur els estreps.
Roca: Calcària bona. Actualment hi ha trams herbosos que caldria neteja.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calorós i els hiverns amb boira.

Via oberta per: Andreu Cots i Quim Lores el 27 de juny de 1971

dissabte, 22 d’abril de 2017

MÉS ALOS DE BALAGUER: VIA MATAGALLS

Dimecres vaig anar a fer la via Sordones Mon Guef i el divendres em proposen anar a fer una petita col·lectiva un altre cop a Alòs de Balaguer. No puc dir que no. Aquest cop farem la via Matagalls. Una via curta (3 llargs) i de grau fàcil (V) però la principal dificultat és que les assegurances estan una mica lluny encara que es poden protegir amb facilitat. Encara que com anava amb "manolos" van passar de posar res a la paret del que havia posat.
Ens acompanyarà en Amadeu Ribes que fa 25 anys que no escala i se'n sortirà amb força facilitat del repte.
Descripció de la via:
1ra tirada (IV+ - V - 40 metres - 2 parabolts - 2 ponts de roca i tres savines): Segurament és el llarg menys interessant de la via però és prou alegre. Al peu de la via podem veure tres MMM que indiquen l'inici.

Pugem recte amunt per un mur envoltat de vegetació. Encara hi ha terra per les preses, a veure si plou. Els dos parabolts es troben posats en dos petits sostres. El primer s'evita per l'esquerra molt bé i l'altre es pot superar al recte però també es pot trampejar millor per la dreta.
Sortim de la paret i ens cal caminar uns 10 metres fins arribar a un arbre on muntem la segona reunió. (Atenció ens vam "colar" i la segona tirada la vam fer pujant per Canto per soleares. Dalt ens vam tornar a posar a al via).
2na tirada (V - 40 metres - 4 parabolts): Personalment hem va agradar molt aquest llarg que puja per una placa amb un petit diedre. Cal anar amb cura doncs hi ha alguna roca de l'esquerra que sembla que és millor no tocar. A la part de dalt les assegurancs semblen més escasses però amb paciència van apareixent. Escalem un mur que en duu a la segona reunió. Ens desplacem també ara 10 metres per arribar a la següent reunió que puntem amb un parabolt i un pont de roca.
Hi ha una via que puja per l'esquerra de la que no tinc ni idea, crec que encada no deu d'estar acabada.
3ra tirada (IV+ - V - IV - 40 metres - 4 ponts de roca i un arbust): Escalem un muret i ens situem sota d'un diedre que li dona un toc diferent a l'escalada. Hi ha un cordino a la base del diedre però en la resta no hi ha cap assegurança fixa. Crec que caldria posar-hi un parabolt per anar amb seguretat encara que segurament també es pot posar un friend gran a l'esquerra. Escalada entretinguda. Sortim a al carena del serrat del Poll per on puja la via Minyons de Terrassa.
Descens:
Anem uns 10 metres a la dreta per l'aresta i agafem un camí descendent. que primer supera un contrafot. Ens situem sota de la paret del Canto de Soleares i de la Prostitució. M'adono que hi ha més vies. Quan estic preparant-me aquesta entrada a internet m'adono que les tres MMM corresponen a la Matagalls que hem fet avui la Mola i Montserrat que són les dues línies que han obert a l'esquerra del Canto per Soleares. Si ho arribem a saber les hagussim fet...Anem baixant pel camí on trobem dos trams de cadena fins sortir a la pista (15 minuts).
Escalant a Sordenes Mon Guef
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.

Accés:
La pista continua per un ampli sender que seguim fins siturar-nos a tocar de paret. Agafem un corriol i cerquem al peu de la via les MMM. A la dreta tenim una fletxa de la via de Canto por Soleares. 3 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V

Desnivell: 120 metres. 

Temps d'aproximació: e min.
Temps de descens: 15 min.
Grau d'exposició: Mig - baix. 

Via semi equipada, encara que els matxotes ho poden fer amb el que hi ha a la paret.
Material: friends, cintes i reunions. 
Roca: Calcària, de qualitat encara que en els trams terrosòs en el primer llarg i malgrat la bona feina de neteja pot haver algun bloc suelto.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calurós i els hiverns amb boira.

Via oberta per: .Joan Baraldes i Antoni Alarcón.l'any 2016.


La veritat és que trobo el nom de molt mal gust doncs el grups del Galls (Grup d'Ascaladors de Lleida) s'han dedicat a obir la majoria de les vies de la paret. Els escaladors de les Terres de Ponent diuen allò de que vagin a obrir vies a Montserrat i no vinguin a tocar-nos els nasos a casa nostra. I menys a posar-los noms ofendosos.
I que és això de posar Mola i Montserrat que li posin Montsec, Mont-roig que estan més propers.

dimecres, 19 d’abril de 2017

SORDENES MON GUEF, UNA DE LES PRIMERES AL SERRAT DEL POLL

De fet ja havien fet el primer llarg de l'Olga Frontera però un dia van tornar per fer-la i ja els hi havien pispat. No havia mala intenció sinó que era una línea molt lògica. Així que van decidir fer la segona línea lògica de la paret: Sordenes Mon Guef que li van dedicar a un bon amic escalador de les Terres de Lleida és el Joan Esquer. Això m'ho explica en Joan Linares, en Pinto que és que millor coneix aquesta zona.
Avui tinc la sort d'anar a fer la via amb ell. Feia dies que li anava darrera insistint perquè em portes i avui ha estat el dia ideal. No havia ningú a la paret i hem anat a la tarda, ni calor ni fred, teníem por que ens agafem la nit però hem tingut temps de sobres.
Descripció de la via:
Ens situem a l'esquerra de la via Lo Nick Gall - Lastir. De fet la paret es veu una mica ja ratllada pel pas dels escaladors. Cal situar bé la via des de l'aparcament doncs hi ha moltes vies. A peu de via observem picat a la roca una fletxa i una vulva femenina que més bé sembla un ull vertical.
Descripció de la via:
1ra tirada:+ (IV+ - V- - IV - 55 metres - 4 parabolts i dos claus):
 Pugem pel mur. Als costats hi ha vegetació però la via està ben neta. Les assegurances estan allunyades pero és pot protegir amb relativa comoditat doncs hi ha força fissures. No hi ha com anar amb l'aparturista que més que posar friends el que fa és casi tirar-los i se li posen sols.
Quan arribem al primer parabolt hi ha un paset de V- per a mi. Poc després la dificultat va desminuint.
Inicialment als 30 metres es feia una reunió que actualment queda com a excepcional on trobem dos espits. Nosaltres tirem cap amunt doncs la dificultat no és excessiva (IV). Ens trobem amb la via de Lo Nick que puja per la dreta. Fem la reunió en el mateix lloc. Si la reunió està ocupada podem fer-la en una savina. Alguna vegada ens ha passat doncs són vies que es van molt.
2na tirada (III - III+ - 45 metres - 1 parabolt): Tercera tirada si heu fet la reunió opcional però recomanem fer-ho en un sol llarg.
Ara estem en llarg de transició en el que no podem demar-hi gaire cosa. És un llarg que, en bona part, és comú amb la via de Lo Nick.
Sortim per l'esquerra i anem a xapar a un parabolt que ens ajuda a orientar-nos. Pugem per uns blocs sense dificultat remarcable (III). Arribem a un muret que ens fa concentrar-nos una mica més (III+) doncs hem de protegir el pas. Ara ens toca anar caminant fins la paret del davant. Atenció, trobem una savina gran i darrera hi ha la reunió de la via Lo Nick. Nosaltres encara hem de tirar uns 12 metres amunt on trobem la reuniño. Per orientar-nos trobem una fletxa i una S G que ens encara amunt doncs Lo Nick ens deixa i se'n va per la dreta.
3ra tirada (V  - IV+ - 30 metres - 4 parabolts i un pont de roca): Estem en la tirada estrella de la via. Podem dir que l'encant de les vies a Alòs - al Serrat del Poll - són aquestes plaques fissurades que són una meravella. Canto per soleares, El dia de la prostitució, Lo Nick Gall Lastir, Lo Tato cao lo Gall i l'Olga Frontera.  Ves si en teniu per triar!!! I ara podeu afegir Sordenes Mon Guef...
És una placa meravellosa. Des d'abaix no es veuen gaires preses però a mesura que aneu pujant van apareixen les justes. Tirem amb una tendència a l'esquerra. Dalt el mur es converteix amb una mena d'esperò (IV+). No m'importaria rapelar-lo i tornar-lo a fer doncs són llargs on em trobo molt bé ja que abans de començar em fan respecte però després xalo com un crio.
4rta tirada (IV - IV+ - IV - 30 metres - 1 parabolt i un clau): Ara l'escalada canvia totalment doncs em recorda molt que estiguessim escalant per una cresta del Pirineu doncs anem per una mena de cresta fàcil i a protegir majoritàriament. Probem algun ressalt que ens exigeix posar-hi cura (IV+). A partir d'ara la roca no es tan bona, i malgrat que la via ha estat sanejada i molt repetida, sempre hi ha una pedra que es mou i us pot donar un disgust.
5na tirada (IV - IV+ - 30 metres - 2 parabolts): Continuem tirant amunt per un terreny d'aventura, pura i dura, poques proteccions però de fàcil protecció. Al final trobem un mur on ens hem d'esforçar una mica. Per la dreta ve la via Lo Nick Gall.
Nosaltres vam deixar aquí la via doncs estrictament queda uns quants metres fins sortir a la carena principal del Serrat del Poll i muntar els 2 rapels per l'altre costat, però avui volem des d'aquesta tirada conjunta amb Lo Nick Gall fer un parell de rapels de 50 i 40 metres que ens planten al peu de la tercera reunió de Lo Nick Gall i baixar caminant. És molt més curt que donar el tomb per darrera.
Hem baixat prou bé però hi ha algun arbust així que hem decidit que un altre dimecres quedarem per netejar aquests rapels.
Descens:
Sense comptar els rapels cal seguir un corriol cap a la dreta, baixant, que passa per sota del mur estrella del Canto per Soleares i seguim el senderó amb un parell de passos equipats amb cadenes fins arribar a la pista on hem deixat el cotxe. 12 minuts.
Aproximació:
Arribem a Alós de Balaguer (per Artesa de Segre o per Foradada). A la sortida del poble, a la vora d'una font, prenem una pista de terra, paral·lela al riu Segre.
3,1 km. Arribem a un eixamplament de la pista on aparcament.

Accés:
Observem detingudament la foto de situació de la paret i seguim un corriol que ens duu fins al peu de la via on veiem una fletxa i una vulva (que sembla un ull invers) on comença la via. Uns 5 minuts.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V

Desnivell: 190 metres. 

Temps d'aproximació: 5 min.
Clau original de la primera ascensió
Temps de descens: 12 min.
Grau d'exposició: Mig - baix. És de bon protegir.

Via semi equipada.
Material: friends, cintes i reunions. 
Roca: Calcària, de bona qualitat encara que en els trams superiors, malgrat la neteja i el pas de les cordades encara hi ha algun bloc que us pot donar un disgust.
Orientació: Sud. Evitar els dies d'estiu calurós i els hiverns amb boira.

Via oberta per: Joan Linares (Pinto) i Pep Pueyo. Reequipada pel mateix Pinto.

dimecres, 12 d’abril de 2017

EL CAMÍ DE L'ALSINA PER FRUIR DE L'ESCALADA

Feia dies que li anavem al darrera. A l'hivern perquè potser faria massa fred i a l'estiu perquè feia calor. Així que avui ens hem animat i ha estat un dia perfecte. Una d'aquelles escalades que et deixen molt bon gust de boca.
Val a dir que hem fet una mica de trampa. En lloc de començar els llargs de baix que són una mica atípics doncs l'aigua ha polit la roca preferim anar per un camí que ens duu directament a la tercera tirada i ara ens toca fa fruir. Després d'aquesta recomanació que fem públiques i no ens amaguem com d'altres anem a la feina.
Descripció de la via:
Quan ens situem al peu de via hem de tenir clar que la nostra va per l'esquerra de la clariana en el bosc doncs veig una altra línia d'assegurances que puja per la dreta però es veu més exigent que és l'Area de servei (6a+). Així que no us confongueu, a l'esquerra.
1ra tirada (IV - IV+ - V - 30 metres - 8 parabolts): Comencem una rampa que poc a poc es va posant dreta, anem seguint una línea de parabolts, així que de perdre'ns res de res. Al final cal fer un flanqueig a l'esquerra que és espectacular però on hi ha molta presa però ningú li trau l'encant. En sortim del flanqueig ja trobem la reunió. La reunió no és gaire còmoda.
2na tirada (V - IV+ - 25 metres - 7 parabolts): Sortim per l'esquerra i ens enfilem amunt (V) a mesura que anem pujant la paret es va asseguent i pugem amb menys dificultat (IV+). Ara la reunió és ampla.
3ra tirada (V - 35 metres - 10 parabolts): Ara ve el llarg espectacular. Es tracta d'una placa on cal mirar i remirar les preses doncs encara que sembla que no n'hi hagi n'hi ha. Al final li vaig dir al Lluís que només que tingués una presa bona ja tirava amunt. No cal buscar-ne dos preses perquè potser no hi són.
És un llarg laboriós, mantingut però encisador. És l'encant de la via. L'equipament de tota la via és molt correcte. Hi ha ferro però cal escalar.
4rta tirada (III - 10 metres - neta): Tirada de transició que ens permet sortir dalt de la Miranda del Pas del Francès.
Descens:
En una vintena de metres sortim al camí i anem a l'esquerra.
2 min. Enllacem amb el camí de Sant Jeroni. Anem a l'esquerra.
15 min. Arribem al monestir.
Aproximació:
Sortim de l'extrem del monestir pel camí vell a Sant Jeroni.
8 min. Passem un el torrent de Santa Maria per un pont de fusta. Aquí comencen els llargs de baix de la via que nosaltres vam opbiar. Continuem per les escales.
12 min. Deixem les escales i agafem un corriol que surt a mà dreta.
14 min Clariana en el bosc on comença la via, que està a l'esquerra de la paret.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V 
Desnivell: 100 metres
Temps d'aproximació: 14 minuts.
Temps de descens: 15 min.
Material: 10 cintes expres i reunions.
Via equipada.
Roca: Conglomerada. Molt bona.
Orientació: Est - Sud - est
Via equipada per M. Millet, N. Dalmases i J. A.Martín l'any 1999. El  nom de la via ve per recordar L'Alsina que fou molts anys guarda del refugi de Sant Benet.